(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)
Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.
Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.
És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.
La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:
Extro___vertit
Di___vertit
Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.
Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.
És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.
El teu torn… també és nostre.
Opinió personal:En Jaume es la locura en persona. Estic d’acord amb “ets tossut, ets caparrut” jejejjeje. Està molt bé el poema.
0 comentarios:
Publicar un comentario