RUbita
Hace 10 años
Musicaaaaaa
Create a playlist at MixPod.com
M’ha agradat molt el poema. Si fossin totes les persones iguals el món seria molt avorrit. Amb les guerres el món s’està separant i tot per coses que no tenen tanta importància com les vides dels altres. Ara, més o menys, les coses s’estan arreglant però encara no ho està del tot.
La marca de la diferència
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
Hi ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
nins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
Hi ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
nins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
Carolina Ibac
lunes, 22 de marzo de 2010
Titol en català:"L'entrenador Carter"
Director: Thomas Carter
Actors:
Samuel L. Jackson, Debbi Morgan, Rob Brown, Robert Ri´chard y Ashanti.
Musica:
All Night Long
Southside Roll Wit You
Southside Roll Wit You
Wouldn't You Like To Ride letras
Hope
Your Love
Hope
Your Love
What Love Can Do
In The Air Tonight
Time
L'argument:
Time
L'argument:
La pel·lícula és molt bona, perquè està basada en fets reals.
Tracta sobre un entrenador que fa que els seus jugadors treguin bones notes perquè sinó no poden jugar al bàsket, i els jugadors tenen problemes, encara que, poc a poc, els van solucionant.
Sora el meu llavi el seu
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
R: Sota el meu llavi el seu.
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
R: Un aor pacional
Joan Salvar i Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig d
e 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.
Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlàntica. La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades.[1] Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política.[1] En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària Los Miserables, subtitolada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia, en la qual col·laborarà fins el 1916. Aquesta revista "d'agressió i escàndol"[1] era impulsada per Fernando Pintado, Àngel Samblancat i Lluís Capdevila. Va començar a signar els seus articles amb el pseudònim Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki.
Aquestes col·laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn per a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Salvat es va afiliar a la Joventud Socialista Barcelonesa i va començar a col·laborar a les publicacions de l'entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.
El 1917 va començar a publicar el "fulla de subversió espiritual" Un enemic del Poble (veure recull digitalitzat) (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.[4] Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en català. La revista va comptar amb un equip força regular de col·laboradors. La temàtica principal va continuar essent política, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenen més cabuda els temes culturals i la creació literària.
El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilació d'articles de caire polític redactats en castellà titulada Humo de Fábrica. El seu primer llibre, amb pròleg de Samblancat, va ser possible gràcies al suport de les Galeries Laietanes on Salvat treballava. En l'epíleg d'aquesta obra Salvat insinua el seu pas de la crítica política a la creació poètica.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig d
e 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlàntica. La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades.[1] Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política.[1] En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària Los Miserables, subtitolada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia, en la qual col·laborarà fins el 1916. Aquesta revista "d'agressió i escàndol"[1] era impulsada per Fernando Pintado, Àngel Samblancat i Lluís Capdevila. Va començar a signar els seus articles amb el pseudònim Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki.Aquestes col·laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn per a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Salvat es va afiliar a la Joventud Socialista Barcelonesa i va començar a col·laborar a les publicacions de l'entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.
El 1917 va començar a publicar el "fulla de subversió espiritual" Un enemic del Poble (veure recull digitalitzat) (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.[4] Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en català. La revista va comptar amb un equip força regular de col·laboradors. La temàtica principal va continuar essent política, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenen més cabuda els temes culturals i la creació literària.
El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilació d'articles de caire polític redactats en castellà titulada Humo de Fábrica. El seu primer llibre, amb pròleg de Samblancat, va ser possible gràcies al suport de les Galeries Laietanes on Salvat treballava. En l'epíleg d'aquesta obra Salvat insinua el seu pas de la crítica política a la creació poètica.
jueves, 18 de marzo de 2010
Eryka Badu
Erykah Badu (26 de febrero de 1971), cantante estadounidense de neo soul.
Nació en Dallas, Texas. Creció escuchando el soul de los '70 y comenzó a vivir el hip hop de los '80, pero también está muy influida por grandes del jazz como Billie Holiday. Su verdadero nombre es Erica Abi Wright, y cursó estudios en una escuela de arte, y años después estuvo un tiempo dedicada a la docencia, hasta que en 1994 apareció en un show de D'Angelo. El manager de D'angelo, Kedar Massenburg, quedó impresionado por la actuación y la contrató para hacer una versión a dúo del tema de Marvin Gaye y Tammi Terrel "Precious Love". En poco tiempo fichó para la discográfica Entertainment, comenzó a grabar su debut "Baduizm" bajo la producción de Kedar Massenburg, y la compañía de Ron Carter, contrabajista de jazz, en alguno de los temas. El primer single "On & on" se convirtió en un hit a principios de 1997, y en marzo el álbum ya había llegado al número uno. En el álbum había una conjunción de neo soul, jazz y rap que lo hacen una gran pieza musical. Ganó dos Grammy en 1997, uno al mejor álbum de R&B y otro a la mejor interpretación vocal femenina de R&B, por el single "On & on"
Erykah Badu (26 de febrero de 1971), cantante estadounidense de neo soul.
Nació en Dallas, Texas. Creció escuchando el soul de los '70 y comenzó a vivir el hip hop de los '80, pero también está muy influida por grandes del jazz como Billie Holiday. Su verdadero nombre es Erica Abi Wright, y cursó estudios en una escuela de arte, y años después estuvo un tiempo dedicada a la docencia, hasta que en 1994 apareció en un show de D'Angelo. El manager de D'angelo, Kedar Massenburg, quedó impresionado por la actuación y la contrató para hacer una versión a dúo del tema de Marvin Gaye y Tammi Terrel "Precious Love". En poco tiempo fichó para la discográfica Entertainment, comenzó a grabar su debut "Baduizm" bajo la producción de Kedar Massenburg, y la compañía de Ron Carter, contrabajista de jazz, en alguno de los temas. El primer single "On & on" se convirtió en un hit a principios de 1997, y en marzo el álbum ya había llegado al número uno. En el álbum había una conjunción de neo soul, jazz y rap que lo hacen una gran pieza musical. Ganó dos Grammy en 1997, uno al mejor álbum de R&B y otro a la mejor interpretación vocal femenina de R&B, por el single "On & on"
Barman
Uno de los sectores con más ocupación en estas fechas es el de la hostería, por ello, hemos decidido darles las claves para llegar a ser un buen barman.
Hay diversos cursos dedicados a este respecto en muchas ciudades alrededor del mundo, sin embargo, en Buscaempleo os vamos a hablar del que aparece publicado en la página web de Drinksmotion ya que afirman que únicamente en ocho clases –una por semana- se pueden alcanzar los conocimientos necesarios para comenzar a desarrollarse tras la barra.
Desde malabarismos con botellas hasta conocer los utensilios necesarios para el desarrollo correcto del trabajo, son muchos los contenidos que desarrollarán los alumnos de estos cursos que se impartirán en Valencia, Barcelona, Madrid, Martínez, Palermo, Ramos Mejía o Mendoza, entre otras ciudades.
Nutrició
En la segona xerrada sobre nutrició, hem repassat un poc la
xerrada anterior i també ens ha ensenyat com alimentar-nos bé.
xerrada anterior i també ens ha ensenyat com alimentar-nos bé.Amb la xerrada he après que el millor per cuinar és l'oli d' oliva i que la mantega normal tenen greixos saturats i són perjudicials.
També ens ha xerrat sobre les malalties com la bulímia i l'anorèxia
lunes, 15 de marzo de 2010
FRASES MÉS EMBLEMÀTIQUES AMB UN SIGNIFICAT PROFUND
-A les persones grans els agraden les xifres: Això significa que les persones grans només pensen en doblers i no en la felicitat.
-A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir:Es refereix al fet que les persones exigeixen a les altres persones més del que poden.
És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres: Les persones sempre critiquen els altres i quan toca criticar-se a un mateix mai no diuen res.
Per a mi les persones d'ara són molt materialistes i no saben criticar-se a si mateixes.
-A les persones grans els agraden les xifres: Això significa que les persones grans només pensen en doblers i no en la felicitat.
-A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir:Es refereix al fet que les persones exigeixen a les altres persones més del que poden.
És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres: Les persones sempre critiquen els altres i quan toca criticar-se a un mateix mai no diuen res.
Per a mi les persones d'ara són molt materialistes i no saben criticar-se a si mateixes.
Opinió personal: El poema està molt bé, la forma d'expressar-se i tot.
Jo encara no he patit aquesta experiència però em puc imaginar com és, més o manco.
M'agrada molt la forma d'explicar-se que te a l'hora d'escriure els teus poemes.
Jo encara no he patit aquesta experiència però em puc imaginar com és, més o manco.
M'agrada molt la forma d'explicar-se que te a l'hora d'escriure els teus poemes.
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Carolina Ibac.
jueves, 11 de marzo de 2010
Adiós, amada mía.
Pienso en ti de noche y de día.
Pienso en ti de noche y de día.
Me gustaría verte al mediodía
como yo lo quería.
Eres como una flor
con todo tu color
dorada como el oro
tu eras mi tesoro.
De dia y de noche,
yo ya no puedo dormir
desde que tu amor perdí en aquel porchedonde
me tube que despedir.
Mauricio Costa
Ferrocarril
Va revolucionar el transport de mitjan del segle
XIX. Fins al 1855, l'endarreriment tècnic va provocar que es fessin només trams curts. La Llei de Ferrocarrils de 1855 va ser el punt de partida de la gran febre constructora que va durar fins el 1866. Aquesta llei, oferia subvencions i permetia la importació de tecnologia i material.
La primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró; Madrid- Aranjuez) s'inaguraren entre els anys 1848 i 185, es varen contruir uns 7500 quilòmetres de vies fèrries a Espanya
Va revolucionar el transport de mitjan del segle
XIX. Fins al 1855, l'endarreriment tècnic va provocar que es fessin només trams curts. La Llei de Ferrocarrils de 1855 va ser el punt de partida de la gran febre constructora que va durar fins el 1866. Aquesta llei, oferia subvencions i permetia la importació de tecnologia i material.La primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró; Madrid- Aranjuez) s'inaguraren entre els anys 1848 i 185, es varen contruir uns 7500 quilòmetres de vies fèrries a Espanya
Mineria
Les principals mines eren:
-Plom
-Coure
-Mercuri
-Zinc
La major part del mineral s'exportava a Europa perqué a Espanya n'hi havia poca demanda.
A la classe d'ahir de sexualitat en Sergi, na Maria Mar i na Marta, ens varen explicar que era el sexe. 
La classe va estar molt bé perquè ens va explicar bé les coses.
Ens varen contar que el sexe es fa per plaer, per reproduir-nos i per comunicar-nos, i ens varen dir que, des de petits, tenim sexualitat però no com a l'adolecència, i quan som vells també però d'una altra forma, ells ho fan sols per plaer i per expressar sentiments.
Na marta ens va explicar coses sobre el VIH i les seves formes de transmissió.Es pot transmetre a través de:
-La sang
-Trasmissió sexual
La xerrada ah estat molt bé, eh apress moltes coses.
La classe va estar molt bé perquè ens va explicar bé les coses.
Ens varen contar que el sexe es fa per plaer, per reproduir-nos i per comunicar-nos, i ens varen dir que, des de petits, tenim sexualitat però no com a l'adolecència, i quan som vells també però d'una altra forma, ells ho fan sols per plaer i per expressar sentiments.
Na marta ens va explicar coses sobre el VIH i les seves formes de transmissió.Es pot transmetre a través de:
-La sang
-Trasmissió sexual
La xerrada ah estat molt bé, eh apress moltes coses.
martes, 9 de marzo de 2010
Ganadores de los Oscars:- Mejor película: "En tierra hostil".
- Mejor director: Kathryn Bigelow - "En tierra hostil".
- Mejor actor: Jeff Bridges - "Corazón rebelde".
- Mejor actriz: Sandra Bullock - "The Blind Side".
- Mejor película extrajera: "El Secreto de Sus Ojos" - Argentina.
- Mejor actor secundario: Christoph Waltz - "Malditos bastardos".
- Mejor actriz secundaria: Mo'Nique - "Precious".
- Mejor guión original: "En tierra hostil" - Mark Boal.
- Mejor guión adaptado: "Precious" - Geoffrey Fletcher.
- Mejor película de animación: "Up" - Pete Docter.
- Mejor canción original: "The Weary Kind", tema de "Corazón rebelde" - música y letra de Ryan Bingham y T Bone Burnett.
- Mejor edición: "En tierra hostil" - Bob Murawski y Chris Innis.
- Mejor corto animado: "Logorama" - Nicolas Schmerkin.
- Mejor corto documental: "Music by Prudence" - Roger Ross Williams y Elinor Burkett.
- Mejor corto: "The New Tenants" - Joachim Back y Tivi Magnusson.
- Mejor Maquillaje: "Star Trek" - Barney Burman, Mindy Hall y Joel Harlow.
- Mejor dirección artística: "Avatar" - Rick Carter y Robert Stromberg.
- Mejor diseño de vestuario: "La reina Victoria" - Sandy Powell.
- Mejor edición sonora: "En tierra hostil" - Paul N.J. Ottosson.
- Mejor mezcla de sonido: "En tierra hostil" - Paul N.J. Ottosson y Ray Beckett.
- Mejor dirección fotográfica: "Avatar" - Mauro Fiore.
- Mejor banda sonora original: "Up" - Michael Giacchino.
- Mejores efectos visuales: "Avatar" - Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham y Andrew R. Jones.
- Mejor documental: "The Cove".
El 8 de marzo es conosido por el dia internacional de la mujer, debido a la igualdad de la muejr con el hombre.
Mujeres conosidas:
Juana de Arco (6 de enero de 1412 – 30 de mayo de 1431)[1] , también conocida como la Doncella de Orléans (o, en francés, la Pucelle), fue una heroína, militar y santa francesa. Su
festividad se celebra el día del aniversario de su muerte, como es tradición en la Iglesia Católica, el 30 de mayo.Nacida en Domrémy, pequeño poblado situado en el departamento de los Vosgos en la región de la Lorena, Francia, ya con 17 años encabezó el ejército real francés. Convenció al rey Carlos VII de que expulsaría a los ingleses de Francia y éste le dio autoridad sobre su ejército en el Sitio de Orleans, la batalla de Patay y otros enfrentamientos en 1429 y 1430. Estas campañas revitalizaron la facción de Carlos VII durante la Guerra de los Cien Años y permitieron la coronación del monarca.
Cleopatra Filapator:
Cleopatra Filopator Nea Thea, Cleopatra VII (en griego: Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ), fue la última reina del Antiguo Egipto de la dinastía Ptolemaica, también llamada dinastía Lágida. Dicha dinastía fue creada por Ptolomeo I Sóter, general de Alejandro Magno, y fue también la última del llamado Periodo helenístico de Egipto.Cleopatra nació hacia el año 69 a. C. y murió en el año 30 a. C. Era hija de Cleopatra V Trifena y de Ptolomeo XII Auletes, de quien heredó el trono en el año 51 a. C., en torno a la edad de 18 años, junto con su hermano Ptolomeo XIII, que contaba con tan sólo doce años, y que sería además su esposo (hecho frecuente en los matrimonios regios ptolemaicos
Volverán las oscuras golondrinas
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y, otra vez, con el ala a sus cristales
jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde, aun más hermosas,
sus flores se abrirán;
pero aquéllas, cuajadas de rocío,
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer, como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará;
pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate:
¡así no te querrán!
Actividades:
1. Busca el significado de las siguientes palabras:
refrenar: retenian
cuajadas: pedaso
tupidas: junto
absurdo:
madreselvas: la naturalesa
altar: en lo alto
2. Elige entre las palabras que aparecen a continuación las que te sugieran el sentimiento expresado en el poema: pasión, nostalgia, dolor, reproche, tristeza, conformismo.
R:A mi me transmite tristeza
3.¿ A quién se dirige el poeta? ¿Que tipo de relación ha existido entre él y la persona a la que se dirige en el poema?
R:A un amor perdido. Una relación pura.
4.¿Cuál crees que es el tema: el paso del tiempo, el recuerdo de un amor o la descripción de la naturaleza?
R:El recuerdo de un amor
Ni sang ni gens
Vaig néixer sol,
amagat sota una col.
No tenia mare ni pare.
Però sí el calor d’un contenidor.
Les meves primeres percepcions
foren un munt de males olors
Podia haver mort.
I no em va donar la gana.
Vaig plorar ben fort.
I vaig tenir sort.
Per allí uns nins passejaven.
Les seves veus em consolaren.
La soledat ja s’evaporava.
La companyia es respirava.
Els seus crits atragueren a altres.
De cop, vaig passar d’estar sol
a estar rodejat per una gentada.
Una sirena sonava
al compàs d’unes llum carabasses.
El món content celebrava
la meva nua arribada.
Uns braços m’acolliren.
Eren àngels amb bates blanques.
Em rentaren, em vestiren.
Ja ni fred ni calor passava.
Al cap dels dies…
em regalaren una família.
Ara ja tenia pare, mare i germà gran.
Amb ells he descobert l’amor.
Amb ells he rigut i he plorat.
Amb ells sempre hem fet pinya.
Entre nosaltres no hi ha mentides.
Només ens estimem sense condicions.
Som fidels i estem allà quan ens necessitem.
Les penes, les compartim, i ens recolzem.
La família no és sang i genètica,
sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.
Passi el que passi,
Faci el que faci
La meva família sempre em farà costat.
Família és l’amor ben trobat.
amagat sota una col.
No tenia mare ni pare.
Però sí el calor d’un contenidor.
Les meves primeres percepcions
foren un munt de males olors
Podia haver mort.
I no em va donar la gana.
Vaig plorar ben fort.
I vaig tenir sort.
Per allí uns nins passejaven.
Les seves veus em consolaren.
La soledat ja s’evaporava.
La companyia es respirava.
Els seus crits atragueren a altres.
De cop, vaig passar d’estar sol
a estar rodejat per una gentada.
Una sirena sonava
al compàs d’unes llum carabasses.
El món content celebrava
la meva nua arribada.
Uns braços m’acolliren.
Eren àngels amb bates blanques.
Em rentaren, em vestiren.
Ja ni fred ni calor passava.
Al cap dels dies…
em regalaren una família.
Ara ja tenia pare, mare i germà gran.
Amb ells he descobert l’amor.
Amb ells he rigut i he plorat.
Amb ells sempre hem fet pinya.
Entre nosaltres no hi ha mentides.
Només ens estimem sense condicions.
Som fidels i estem allà quan ens necessitem.
Les penes, les compartim, i ens recolzem.
La família no és sang i genètica,
sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.
Passi el que passi,
Faci el que faci
La meva família sempre em farà costat.
Família és l’amor ben trobat.
Carolina Ibac
miércoles, 3 de marzo de 2010
1.El creixement demogràfic
Al segle XIX, la població espanyola va ccréixer uns set millions d'habitants. Aquest creixement va ser provocat pel descens de la mortalitat i el manteniment de la natalitat.
Causes:
-Creixement de la producció agrària ii una alimentació millor.
- Millores de la higienes i els avanços médics.
Els moviments migratoris
A Espanya, molts de pagesos varen haver d'emigrar perquè tenien poques oportunitats de feina.
Al començament, els emigrants se n'anaven cap a les zones més industrialitzades, y al final del segle XIX, la major part de l'emigració s'adreçà a America Latina.
2.Les transformacions en l'agricultura
La reforma agrària liberal pretenia canviar les formes de propietat i de producció de l'Antic Règim.
Per dur a terme la reforma agrària es varen vendre les terres de l'Esglesia i dels municipis o ajuntamens a particulars. Aquest procrocés es va anomenar desmortització
3.Els inicis de la industrialització
La industrialització d'Espanya es va retardar i, a més, va ser incompleta. Al final del segle XIX
encara era un país agrari, amb algunes zones industrialitzades.
Caueses:
-La poca capacitat de compra
-Les poques inversions
-Els problemes en el transport
-L'escassetat de minerals i d'energia
4.Mineria i ferrocarril
El subsòl espanyol és ric en minerals, i se'n va començar l'explotació massiva l'any 1868.
Les principals mines eren:-Plom
-Coure
-Mercuri
-Zinc
Les activitats mineres més importants varen ser les del carbó i ferro a causa de l'expansió de la siderúrgia.
La major part del mineral s'exportava a Europa perqué a Espanya n'hi havia poca demanda.
La contrucció del ferrocaril
La primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró; Madrid- Aranjuez) s'inaguraren entre els anys 1848 i 185, es varen contruir uns 7500 quilòmetres de vies fèrries a Espanya.
5.La indústroa espanyola en el canvi de segle
A Espanya, l'electrisitat i el petroli es varen començar a utilitzar al final del segle XIX.
L'electrificació es va fer en dies grans etapes:
-Del 1880 al 1914: Per l'ús de l'electricitat va estar restringit a la il·luminació.
-Del 1914 al 1930: per lús de l'industria.
La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d'explosió varen endegar la indústria de l'automobil, que va revolucionar els transport.
La societat espanyola del segle XIX
L'alta burgesia era la nova classe dirigent acabalada. Era la propietària de les industries, de les grans empreses i dels bancs. Es va convertir en terratinent quan va adquirir les terres que l'Estat va posar a la venda amb la desamortització.
La classe mitjana era escassa. Estava formada per petits empresaris, funcionaris, metges, advocats,etc.
L'antiga noblesa terratinent va mantenir la influència social perquè era propietària de la terra.
Les classes pupulars urbanes
Les classes populars urbanes estaven formades per:
-Artesans
-Treballadors de serveis
-El proletariat industrial.
Els pagesos
Els pagesos formaven el 65% de la població l'any 1860. La majoria no tenien terres o només una parcel·la tan petita que no els permitia subsitir.
Opinió personal: M'ha agradat aquest poéma per q estic molt d'acord amb ell
Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:
És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.
Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.
I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.
Opinió personal:La veritar es que m’ha agradat molt.
Gracis per el teu poema.
Gracis per el teu poema.
Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.
S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.
I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.
Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.
Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!
Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.
La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.
Existeix la llibertat?
L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.
Qui té la veritat?
La llibertat és com un ventall de colors.
No és cap tòpic.
Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.
Els amos tenien el color blanc, ben blanc.
Després seguiren els serfs i els senyors.
Més endavant, els mestres i els aprenents.
I finalment, arribaren els patrons i els obrers.
Ara la llibertat pren el color verd del diner.
De presons, n’hi ha una pila:
La presó capitalista.
La presó de l’armari.
La presó dictatorial.
La presó cultural.
No acabaríem mai.
Quedar-se sense llibertat no té misteri.
El seu foment troba un munt de dificultats:
repressions, prohibicions, insatisfaccions.
Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.
Anem llimant els barrots,
una mica cada dia.
La llibertat és un brot
que neix, creix i mor.
Carolina Ibac
