Publicado por Mauricio on 1:12

(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)


Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.


Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.


Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.


Cal girar cua.


P

R

O

U


Això ja s’ha acabat!


La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.


Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.


És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.


I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.


Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Opinió personal:Estic molt d’acord amb el poema. Cada persona té un cami pel davant, i quan David se n'hagi d'anar a seguir un altre camí.