El reflejo de la letra Publicado por Mauricio on 23:55

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

Opinion personal: Yo creo que este poema habla sobre lo difícil que puede llegar a ser para una persona explicarse y darse a entender.

Poema dedicat a na Monika "Timiditat" Publicado por Mauricio on 23:48

(Poema dedicat a la Mònica Frývaldová)

La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timidesa és només una prova perquè es traspassin les esferes i es faci un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-

Opinió personal: Jo també pens igual que en Jaume, que a l'institut és tímida i defora no ho és tant. Estàmolt bé el poema, la forma d’explicar la tiidesa m’ha agradat.

Refranys sobre el sol Publicado por Mauricio on 1:06

Refranys:

-Any de sol, any d'alegria: jo crec que quan fa sol tots estam millor.

-Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa: A l'abril fa un poc de tot, de sol i de pluja.

-Quan plou i fa sol, passeja el caragol: Els caragols surten quan surt el sol, després de la pluja.

-Qui té sol, que més vol?: diu que el sol es bo per tot.

-El sol de març porta refredats: que et pot refredar al març pel vent

-El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat: que el dia és més curt

-De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat: Es quan el blat comença a treure el cap de la terra.

-Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu: això vol dir que a l'Abril ja começa a fer molta de calor.

-Sol matiner no dura dia sencer: el sol del matí dura poc.

-Vent de llevant, sol triomfant: si el vent ve de llevant tindràs calor

Un poema per a mi... Publicado por Mauricio on 0:55

(Poema dedicat a en Mauricio Costa)
Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
∞ ∞ ∞
i n f i N I T a
i
e t e r n a
∞ ∞ ∞
Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

Carolina Ibac

Opinió personal: Eiii, no em sent identificat amb el que diu? hehehe, és broma, m'ha agradat molt. Ens hi hem sentit tots ben identificats, amb els poemes que ens ha fet na Carolina, i ens han agradat molt.

Poema dedicat a n'en Jaume "El teu torn" Publicado por Mauricio on 0:51

(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.

Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.

És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.

La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:

Extro___vertit
Di___vertit

Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.

Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.

És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.

El teu torn… també és nostre.

Opinió personal:En Jaume es la locura en persona. Estic d’acord amb “ets tossut, ets caparrut” jejejjeje. Està molt bé el poema.

Poema dedicat a Míriam Publicado por Mauricio on 0:25

(Poema dedicat a la Míriam)

Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.

Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.

Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.

La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.

Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.

Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.

És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.

Opinió personal:Pareix que és na Miryam que ha fet un poema sobre ella mateixa. Estic molt d’acord amb el que dius sobre el fet que “no hi ha qui la calli quan té la raó”.

Poema dedicat a Lupe Publicado por Mauricio on 0:17

(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)


S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.

Opinió personal:Aqauest poema identifica motl a na Lupe. El poema per a mi és intens i diu talment com és na Lupe.

2n de PQPI Publicado por Mauricio on 23:34

El curs va començar un divendres, però jo no vaig anar.
El dilluns ens varen presentar a les professores, Antònia (la tutora), Amada (professora de física i matemàtiques) i Maria (professora d'angles).
El curs Va estar molt bé hem fet un munte de coses.
Al segon trimestre varem començar unes classes al blog, també hem guanyat el concurs de cuina.
També la tutora ens havia dit per fer unes classes als nins de segon d'ESO i no estàvem molt d'acord amb fer classes però al final el varem fer.
Durant tres setmana varem fer quatre temes:

- Alcohol
- Sexualitat
- Alimentació
- Buling

La veritat que m'ha agradat molt aquesta experiència, i per ami aquet curs ah estat uns dels millor que eh tengut

Rere el silenci Publicado por Mauricio on 23:24

Opinó personal:M’ha agradat molt el poema en forma de botella. Abans Mari Tere era molt callada, però ara esta començant a mollar-se. La persona que t’ha descrit a Mari Tere ho ha fet molt bé, i el poema diu, talment, com ès.

(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)
Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.

Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. -

…dolça

Publicado por Mauricio on 1:12

(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)


Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.


Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.


Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.


Cal girar cua.


P

R

O

U


Això ja s’ha acabat!


La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.


Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.


És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.


I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.


Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.

Opinió personal:Estic molt d’acord amb el poema. Cada persona té un cami pel davant, i quan David se n'hagi d'anar a seguir un altre camí.

Carrera de fons Publicado por Mauricio on 2:22

(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)

El tren se m’ha escapat.

Però mai no és tard.

M’esperarà un altre

que ja arribarà.


Sempre tindré temps per endavant.

Sempre tindré temps per pensar.

Sempre el temps estarà al meu costat.

Però l’haig d’alimentar.

L’haig d’aprofitar.

L’haig d’estimar.

* * * * * * * *

S e G o N s

T r O b A t S

* * * * * * * *

Ànima estesa sobre l’esfera.

Llum fosca que em despista.

Mentre volo pel món sobre la catifa,

veig, des de les alçades, la vida.

I la miro, amb recança.

No tot és tan fàcil com diuen.

I l’esforç m’endinsa en el passotisme.


Només una mà amiga.

Només quelcom sincer i vertader.

Només allò més simple.

Sense parafernàlies en el desert.


-veurà la meva essència

sense judicis enrere-


Mireu-me.

No sóc res i ho sóc tot.

Mireu-me,

que sóc aquí.

Mireu-me,

que tinc un destí.

I només jo el faré seguir.

Mireu-me ara.

I espereu a mirar-me demà.

Veureu la calma.

M’hauré trobat.


Sóc rebel amb causa.

Sí, i què?

Però assoliré les fites sense pausa.

Tingueu-ho ben present.

Opinió personal:el poema esta molt bé. Reflexa com és Joan.

Amor nat Publicado por Mauricio on 1:21

Opinió personal: El poema es molt intens, te molta força m’agrada

Passejava pel bosc, cantant una cançó.
El sol acaronava la meva pell bruna.
I tot d’una, vaig trobar un tresor.
Era una llum feta d’espurnes.

Començà a volar
i jo la vaig voler atrapar.
Fugia i fugia, d’aquí cap allà.
De sobte, enmig del cor, em penetrà.
I des d’aleshores que no deixo de somniar.
Ens calíem i per això ens hem trobat.
Ara la joia és a la meva mar.
Ja tinc la meva altra meitat.
I no la deixaré anar.

Quan et miro, veig la profunditat.
Les nostres ànimes s’han barrejat
Els nostres batecs són a compàs.
Ja no hi ha aturada fins al final.

Et parlo sense parlar.
M’entens sense escoltar.
Et beso l’esperit sa.
M’has ben enamorat.

M’agradaria que sempre anéssim de la mà
pels camins del temps, fins abraçar l’eternitat

Temps de tria Publicado por Mauricio on 1:05

Les persones vénen i se’n van.
Ens alimentem d’elles, mai en va.
Estrelles fugisseres, tot un clam.
Companyies certes, res de fals.

Gentada arreu.
No a tothom podem agradar.
No és pas greu.
Hem de saber triar.

L’amistat sempre roman.
Passin els anys i els panys.
Hi hagi una distància esfèrica.
Hi hagi pensaments malpensats.

La confiança esborra cap mena de dubte.
La sinceritat ens uneix de per vida.
Quan caic, tu m’ajudes.
Només perquè m’estimes.

Riem i plorem junts.
Pugem les escales a duet.
Tens sempre la meva mà,
siguis on siguis, aquí o allà.

L’amistat no té preu.
L’amistat no té espai.
L’amistat no té temps
L’amistat sempre és…

I .
. N
F .
. I
N .
. I
T .
. A

De vegades, roman en el record.
De vegades roman en un cable.
De vegades roman al costat.
De vegades roman en una carta.

De vegades, és al cel.
Però sempre, sempre, és ben present.

Opinió personal:M’ha agradat molt el poema de la amistat. La forma d’explicar la amistat.
Estic molt d’acord amb el que diu, que la amistat no te preu. No es poden comprar els amics els amics venen tots sols.

Experiencia Pas de Mal Rotllos Publicado por Mauricio on 0:58

Tot va començar al hiven. La tutora ens va comentar per fer uns tallers, sobre l'alcohol, sobre la sexualitat, sobre l'alimentació i el buling. Ens va dir q tendriem que fer quatre clases als alumnes de segon, no tots estabam d'acord amb fer-lo però al final el varem fer.
Cada setmana venia una persona especialitsada amb el tema.
Després de totes les clases varem decidir els grups:

- Miryam i Joan: Buling
- Mari Tere i David: Sexualitat
- Lupe i Monika: Alimentació
- Jaume i Jo : Alcohol

Ara ja hem fet les quatre clases i al final de tot me va agradar l'experiemncia, i la tornaria fer.

Publicado por Mauricio on 23:36

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

Benedetti

Opinion personal: todo el mundo sueña con un lugar mejor o no, y más la gente que tiene poco.

Por Publicado por Mauricio on 2:49

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

Josep Manel Vidal


Opinió personal: esta molt bé la forma d'explicar, a lo pirmer no l'habia entes però despres m'ho han explicat bé i lo eh entes.

Publicado por Mauricio on 2:36

Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.

La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.


Esperem l'Arc de Sant Martí


després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.

L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.

Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.

L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

Realismo español Publicado por Mauricio on 0:06

Juan Valera
Juan Valera y Alcalá-Galiano (Cabra (Córdoba), 18 de octubre de 1824 - Madrid, 18 de abril de 1905) perteneció a una familia aristócrata. Desempeñó misiones diplomáticas en varios países y ocupó importantes cargos políticos. Comenzó su carrera como novelista alrededor de los cincuenta años de edad. En sus últimos años fue víctima de una ceguera progresiva.


Juan Valera.Desde sus comienzos, Valera fue reacio tanto al Romanticismo, por sus extremismos, como al Realismo, porque le impedía desarrollar plenamente su fantasía. Solo adoptó una postura realista cuando eligió ambientes reales (como su Andalucía natal) y personajes verosímiles, aunque rechazó los aspectos menos atrayentes de la realidad, tan al gusto de los naturalistas y algunos realistas.

Su importancia se le debe a las novelas; la primera de ellas es Pepita Jiménez (1874), escrita en su mayor parte en forma de carta. En esta obra, se narra la historia de una viuda que se pone de acuerdo con el padre de un seminarista para alejarlo de su falsa vocación. Otras obras importantes son Doña Luz (abordando cuestiones de vocación religiosa) y Juanita la Larga. Esta segunda novela cuenta el idilio de don Paco, un cincuentón, y de la protagonista, que desea redimirse de él por un honrado matrimonio.

Juan Valera fue liberal político y escéptico en cuanto a la religión. Empleó un lenguaje literario sencillo, aunque no vulgar. Al morir, los escritores de la Generación del 98 le guardaron un profundo respeto. Hoy se le considera por gran parte de la crítica como el mejor prosista del siglo XIX, pese a reconocer la superioridad creadora de Galdós.

Llum d'or Publicado por Mauricio on 23:55

Opinió personal:llegint aquest poema sents els estiu més aprop, l’estiu és l’estació del any que més m’agrada. Pots anar a la platja i fer un munte de coses.
Molt bonic el poema.

S
O
R
R
A

Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.

C
A
L
I
U

Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.

S
O
L

Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua

L
L
U
M

Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.

M
A
R

Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.

A
M
O
R

Llum d’or.

Enveja't Publicado por Mauricio on 23:43

Opinió personal:Estic d’acord amb el que diu el poema, l’enveja no serveix per res, nomes per estar malament. Passant-lo mal amb les alegries dels alteres. Hauria de estar feliç amb el que tens i no malament amb lo que no tens.

Som fills d’una mateixa terra.
La nostra genuïnitat és eterna.
Cadascú de nosaltres som diferents,
gràcies a la gran diversitat de sements.

Podíem haver nascut un altre dia.
Podíem haver nascut a un altre lloc.
L’atzar decidí la via
i els gens, el nostre do.

No mirem al costat amb mania.
No mirem amunt amb inseguretat.
No mirem a baix amb superioritat.
Com la nostra, no hi ha cap més vida.

Estimem-nos i estimarem el món.
Un món de colors humans i rodons,
amb valors que ens fereixen i
amb valors que ens protegeixen.

L’autoestima ha de ser la nostra guia.
Envejar només ens farà mal,
entre les sinuoses calbes mentals.

Sota la necessitat de ser altres
jaurem en una mentida,
tot esperant una vida
que no existeix ni arribarà mai.

El temps que és nostre
no ha de ser aliè.
Amagant-nos en la brossa,
no assolirem res.

Enveja’t, ànima pura.
Enveja’t, tu que ets única.
Viu la teva essència bruna
gronxant-te junt a la lluna.

La teva estrella ets tu.
Ella et dóna la llum.

Publicado por Mauricio on 1:02

El Realismo europeo

El Realismo literario es una corriente inventada por el escritor y contertulio francés Jules Champfleury (1821-1889),quien por primera vez definió su arte como ‘realista’. El realismo literario se halla inscrito de un movimiento más amplio que afecta también a las artes plásticas.
Las obras realistas pretenden testimoniar documentalmente la sociedad de la época y los ambientes más cercanos al escritor, en oposición a la estética del Romanticismo, que se complacía en ambientaciones exóticas y personajes poco corrientes y extravagantes

El Realismo español.

El Realismo fue un movimiento artístico y literario que, durante la segunda mitad del siglo XIX, pretendió reflejar la realidad cotidiana con toda fidelidad.

Redacción.

En el parque floreado al frente de mi casa, iluminada de pequeñas farolas, en una noche frías, dos personas sentadas en un banco debajo de un arbol de olivo.

Publicado por Mauricio on 0:40

Jo vull
trobar un bon futur,
això mateix m'augur.

Jo vull

trobar feines interessants,

en les que no s'hagin d'emprar moltes eines.

Jo vull

que el món no tengues fronteres

per tenir més guerres

Que signifiquen per a mi les estacions de l'any. Publicado por Mauricio on 0:13

Hivern: el hivern a mi no m'agrada molt, perqué fa fred, plou i no pot fer res. Nomes m'agrada el fred per dormir.

Primavera: m'agrada pero no tant por que casi sempre plou, no pot fer lo que tu vulguis perqué un dia esta bé i un altre plou. També el que m'agrada de la primavera els paisatges que deija.

Estiu: bé es l'estació q més m'agrada. M'agrada molt anar a la platja amb els meus amics, el sol, les festes, que no fa fred a la nit. Pér a mi es la mijor epoca de l'any.

Tardor: la tardor no m'agrada però no tant. Pareix el paisatge molt trist no se. Però de vegadas n'hi ha paisatges molt guapos.

Imagenes impactantes Publicado por Mauricio on 0:35

Això es una tormenta en un volcan, En aquetsa imatge es pot veure una tormenta que ha ocasionat un volca en errucció.
He posat aquesta imatge perqué mai es pot saber el poder de la natura. Sémpre sera superior a noltros.

Que es la felicitat? Publicado por Mauricio on 0:14

Per ami la felicitat és una de les emocions que més te fa sentir millor. A mi mentres els meus amics i la meva familia estigui feliç jo estare feliç. La felicitat ens ajuda a passar mal moments de la vida.

Osmosi Publicado por Mauricio on 0:05

Opinó personal:El tema m’ha agradat molt i la forma d’explicar en aquest poema també. M’ha impactat la forma d’explicar l’osmosi i les osmosis que has fet com l’osmosi de la natura, el de les persones, els dels animals, etc.
Estic d’acord amb tu amb el que dius que la vida és màgia.

Osmosi

Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.

Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.

L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.

Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.

És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.

És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.

La vida és màgia.

Tauromàquia Publicado por Mauricio on 23:07

Historia

Felip V de Borbó (1700-1746) considerava la Festa un espectacle bàrbar i cruel, i la noblesa, fascinada pels usos i costums versallescs portats pel rei i per cortesia cap al mateix, abandonà les places i el toreig a cavall.

Aleshores el poble, va aprofitar l'oportunitat, va saltar a l'arena, es va apoderar de la festa i va crear el toreig tal i com és en l'actualitat. Era el primer pas de la revolució que, suportant-se en el motí d'Esquilache (1766), afloraria després al segle XIX.

Durant el primer terç del segle XVIII, fins 1733, els varilargueros, coneixedors i majorals de les ramaderies, van succeir als senyors; però a partir d'aquesta data el matador de a peu es guanya el favor del públic.

Opinió personal: per a mi la tauromàquia es lo pitjor que es pot fer a un animal. Jo no soc d'aquest país i no soc ningú para criticar les cultures d'aqui però el que no entenc es que moltes de persones vaguin a veure com un animal sufreig. En una estadística diu que de cada un torero mort moren 300.000 toros bregats. Jo el trop la pitjor injusticia que poden fer, en Mexico fan corrides de toros però no el maten, el posa com una tela gruixada i li clavan hay els banderoles i aixi no el maten.

Manca de vida Publicado por Mauricio on 0:59

Opinió personal: Casi tot el mon le te por a la mort, jo no es que le tengui molt de por perqué a tot ens arriba el moment per unes causes o altres. Ningú saps que hi ha despres de la mort

Manca de vida

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.


I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.


Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.


I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.


Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.


La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.


I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.


I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.


I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.


Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Significat:

La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu. Es refereix tant a la terminació en si com a l'estat posterior de l'antic organisme. L'autèntica naturalesa del que ve després de la mort ha estat des de fa mil·lennis una preocupació central de les tradicions religioses i filosòfiques d'arreu del Món. Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per molts, l'efecte de la mort física sobre qualsevol possible ment o ànima roman una pregunta oberta. Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final.

La cançó que més m'agrada Publicado por Mauricio on 0:44

Aquesta cançó l'escolt quant estic molt nirvios, aquesta cançó em tranquilitza. Te un mensatge q diu no te preocupis per res tot va a salir bé.

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=LanCLS_hIo4

Bob Marley

Three little birds

Don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright

Rise up this morning, smile with the rising sun
Three little birds, sit by my doorstep
Singing sweet songs of melodies pure and true
Singin' this is my message to you-ou-ou

Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright

Rise up this morning, smile with the rising sun
Three little birds, sit by my doorstep
Singing sweet songs of melodies pure and true
Singin' this is my message to you-ou-ou

Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry...



Tres pajaritos (traduccion)


No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien

El sol sale esta mañana, sonríe con el sol naciente
Tres pequeños pájaros sentados
Cantando dulces canciones de melodías puras y verdaderas
Canta este es mi mensaje para ti

No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien

El sol sale esta mañana, sonríe con el sol naciente
Tres pequeños pájaros sentados
Cantando dulces canciones de melodías puras y verdaderas
Canta este es mi mensaje para ti

No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes...

L'amistat, bon tema per a un poema... Publicado por Mauricio on 0:11

A mi m'agradaria que s'escrivís un poema sobre l'amistat. Definir-la, explicar què ens pot aportar i quan hi ha de ser. M'agradaria que se la definís tant en els aspectes positius com en els negatius.