Musicaaaaaa


MusicPlaylistRingtones
Create a playlist at MixPod.com

Cançó de primavera

on 1:03

El poema es bonic, representa tot lo que és la primavera, xerra de les flors com mo si tenguessin vida.


Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.



1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

R:

La meva experiència amb na Carolina Ibac

on 23:43

En el primer trimestre a la tutora se li va ocórrer fer un blog grupal, La veu dels pecupins, i treballar-hi part dels continguts de l'assignatura de llengua catalana.

Un dia ens va dir que coneixia una perdona d'un altre blog que feia poemes, o sigui una poetessa i, durant un temps, va parlar amb ella, na Carolina Ibac, i al final varen decidir fer poemes amb temes que nosaltres escollíem.

Cada setmana triàvem un tema i na Carolina el transformava en poema. Els temes escollits fins avui han estat els següents:


- La llibertat
- Amor platònic
- El racisme
- L'esperança
- La tragèdia d'Haití
- El pas del temps
- La família
- La pau
-La mort
-L'amistat

Aquests temes ens preocupen i per això els hem triat. També perquè ens agrada parlar d'ells.


A mi m'ha agradat molt aquesta experiència que hem viscut i que ens ha permès la nostra tutora.

Els diferents conceptes sobre la família

on 0:55


El text trata sobre les families. Els religiosos volen que predomini les families tradicionals (pare, mare i fills), o tambe pares separats.
Lo que no volen es les parelles homosexuals i tampoc vole que abortin les dones.

Encara segueix predominant les families tradicionals però estan surtint noves families com families monoparentals, les parelles sense fills, families uniparentals.

Jo pens que tenen que entendre a les persones, ells volen que siguin com ells volen i no porqué sigui d'una familia tradicional va ser mes feliç que un altre, mentres tengui algu que el pugi cuidar va a ser feliç.

El lloc no influeix sol depen de la persona.

El meu ideal es pare mare i fills perque si no confies en el teu pare o en la tevva mare sempre podras apollar-te en algu dels dos.

Anècdota

on 1:14

Anecdota:




En una reunió, hi ha molt bon rotllo i tal i un home li fa a un amic meu davant de tothom:

- Ehhhhh!! holaaaaaaa!!

El meu amic, tot emocionat, també el saluda i jo al costat i pensant aqui saluda? Llavors

l 'home, li diu:

- No no, a tu no tu dic, al de darrera teu!

I el meu amic, es va callar es va posar molt seriós, i tothom es va posar a riure!

Joan Miquel Chacón

on 0:28

Opinió personal: La veritat és que aquest poema m'ha agradat molt. És molt original descriure un poble d'aquesta manera. Em crida l'atenció les personificacions que apareixen, la de la fosca feixuga i amb capacitat per abraçar està molt bé. Per a mi la darrera part està separada perquè destaqui, o per donar nom al poema.




Lladrucs de fons,
concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers,
cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits.

Aquest poema podria ser ben bé
una postal de Campanet a mitjanit.

Definicións:


Sementers:Cadascuna de les parts d'una terra de conreu que hom sembra d'una planta determinada


Desfogat: Desfogar-se les passions


Regueró: Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.


Referir: Capa de calç i grava, de guix o d'una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.

El cau del drac

on 23:37

El poema estÀ molt bé. I l’ estructura també ha quedat molt bé.
La veritat és que he posat solament tres sobre Sant Jordi i m’han agradat molt.





El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

on 2:24

Ploure a bots i barrals:- Vol dir que plou molt.



Quan minva la lluna, no facis cosa ninguna:- Aconsella no fer res quan minva la lluna.







Mai no plou a gust de tothom:- A tothom no ens agrada les mateixes coses.







Després del temporal ve la bonança:- Les coses sempre tornen a la normalitat.






Pluja d'estiu i amor de bagassa, aviat passa':- Es diu quan alguna cosa no dura gaire temps.






A l'abril aigües mil.- Normalment plou molt durant el mes d'abril.




'Al maig cada dia un raig:- Cada dia plou una miqueta al mes de maig. Encara que siguin quatre gotes.

'Fred d'hivern, estiu d'infern:- Si l'hivern és molt fred, léstiu serà molt calorós.


'Pel Nadal, cada ovella al seu corral!:- Tothom torna a casa amb la família quan és Nadal.

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també:- Normalment fa molt fred i mal temps al mes de febrer.

on 0:23

La veritat que té tota la raò amb aquest poema, que ens controlen la vida de nosaltres, de casa al traball i del traball a casa.
M’ha agradat molt aquest tema.



Mirant el sol, sabíem l’hora del dia.
La nit no tenia temps fins a l’albada.
Guaitant els núvols sabíem si plouria.
Les estacions se n’anaven i tornaven,
de quatre en quatre.

I un dia el pagès comprengué la rutina.
I estudià dia a dia, vesprada a vesprada.
Quan sembraria i recolliria la collita.
I de refrany a refrany la memòria manava.

Moltes generacions han passat,
i amb ells els hivernacles han arribat.
També els rellotges de corda i els digitals
Ara el temps està ben controlat.

Segon a segon,
Mil•lèsima de segon,
Ens cronometren la vida
Treballant vuit hores al dia.
I en el temps lliure
d’esclavitud laboral,
també correm de pressa
d’aquí cap a allà.

I neixen noves malalties, a la ment:
l’estrès i la depressió
una sorgeix per la manca de temps,
l’altre per perdre de vista l’horitzó.

Ara no vivim el temps.
Ara vivim el compte enrere.
Som màquines programades
que un bon dia s’espatllen.

El passat es menja el present i el futur.
El temps va d’en davant cap enrere.
La mort farà de la nostra vida un mur.
Som el temps que ens queda.

on 1:14


Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)
Damunt el cel veig un drac brodat de foc, un drac que guardava un jove
en estrany lloc. Sos cabells creixen i creixen per dins l'espai. El drac no la deixa viure, ni ara ni mai. La jove porta un vestit color de nard; sobre la tela, pintades,tres flors de card. A la punta dels cabells llenques de lluna resplendeixen dins la nit una per una. Ben de pressa que la cerca dins la gran vall un jovençà valerós en un avall.
Travessa els llargs sementers, la nit fa por, una por fonda que crema l'arrel del cor.
-Cavaller, bon cavaller, alerta al drac, que s'amaga rere els núvols ran d'aquest llac. -No temeu, estelets, no, no temeu ara, que jo no tenc gens de por, vull dar la cara. El drac enfurit bramula, treu foc pel nas, cent llamps forcats resplendeixen sota el seu pas.
-Cavaller, cavalleret, ai, si t'aplega, ja pots fer valent l'escut, que el drac ofega! -No temeu, que dins les mans tenc una daga. Ran d'aquest tall esmolat, la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret, vés-te'n a casa. -A casa, no hi vull anar sense la dama. A casa, no 'hi envieu, que ella em reclama. El cavaller, tan ardit, entrà en batalla, -el drac treia pels queixals foc i metralla. Res no atura aquell guerrer. Les espasades sobre el coll de l'enemic cauen fiblades. I el firmament s'omple de sang, roja és la nit; roses enceses que esclaten talment un crit. Sobre la fosca dels parpres el drac és mort. Quan repiquin les campanes que toquin fort. Que repiquin nit i dia que és bon treball.

Canço del cavaller de Sant Jordi

on 0:58



Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.



En la canço explica q hi havia un cavaller.
Aquest cavaller havia vist un drac amb una jove q la tenia pricionera.
El caballer decideix lliberar a la jove, y se'n va a matar al drago.
Al final el caballer termina derrotant al drac i lliberant a la jove.

Diario "Ultima Hora"

on 4:40

Intervenido 800 kilos de cocaína en un camion "tuneado" para el rally París-Dakar rumbo a Eivissa
La Policia Nacional ha intervenido un total de 814 kilogramos de cocaína que habían sido ocultados en 32 dobles fondos practicados en un camión "tuneado" para simular su participación en el reciente rally París-Dakar 2010.
También se ha invertido a la red 15.000 pastillas de éxtasis embolsadas, 4,5 kilogramos de hachís, blanzas de precisión, dos armas largas, municiones y cargadores de pistola, y casi 47.000 euros, entre otros efectos.
Opinion personal: La verdad que tendrian que tener mas vigilancia para el trafico de drogas, auque es imposible controlar toda la droga que entra o salga pero por lo menos tener un poco más de control.
Eivissa es uno de los lugares que ahy mas drogas devido a toda las dioscotecas.

"PAS DE MAL ROTLLOS"

on 23:36



Drogues legals


Efectes a curt i a llarg termini


L'alcohol és un depressor del Sistema Nerviós Cebtral i per tant redueix a poc a poc el seu funcionament.
L'alcohol s'absorbeix ràpidament a través de l'estomac i els intestins. S'absorbeix de forma més ràpida si s'està en dejú i als cinc minuts d'haver-lo consumit, ja es pot detectar en sang.

La sang és l'encarragada de destribuir l'alcohol per tot el cos. Prosteriorment, és eliminat en un 90% pel fetge i la resta pels pulmons, ronyons i suor.
L'alcohol és una droga depressora, de tal manera que disminuiex la nostra capacitat de reacció, així como tot el funcionamentfisiològic de l'organisme.


A més a més, afecta a una part del cervell què ésel responsable de l'autocontrol dels nostres actes. Per aquest motiu, vencem la timidesa, ens podem tornar violents i tenim poca percepcio dels rics.

RICS A CURT TERMINI:

- L'embriagesa: dóna lloc a nàusees, vomits, mal de cap, ressaca, etc.
- Accidents de trànsit.
- Accidents laborals.
- Ebarassos no desitjats.
- Violència i actes vandàlics.

RISCS A LLARG TERMINI:

- Problemes en ñ'aparell digestiu: hepatitis, cirrosi, gastritis, pancreatitis, etc.
- Trastorns cardiovasculars: hipertensió arterial, cardiopaties, etc.
- Trastorns dels sistema nerviós: atrofia cerebral, neuritis, encafalopaties, etc.
- Dependència física, psicològica i social.

Situacions a les quals no es deuria consumir res d'alcohol :
- Menors de 18 anys: els rics de salut als adolecents són més greus
- Embaràs i lactància materna: alt risc al nadó
- Si estàs prenent medicaments i/o altrres drogues: per el seu efecte potenciador de la toxicitat i dels seus efectes.
- Conducció i maneig de màquines perilloses.-Mentre realitzes tasques que requereixen la teva atenció i concentració.




Si aixi i tot, decideix beure, has de tenir en compte el seguent:

- No prenguis begudes alcohòliques per a calmar la set.
- No acompanys begudes alcohòliques d'aliments salats.
- No concentris en un dia o en un cap de setmana el que beuries en tota una setmana- Intercala el consum d'alcohol amb begudes sense alcohol.
- L'alcohol no s'elimina abans per prende un cafè, dutxar-se amb aigua freda, vomitar o fer exercici.
-Davant una borratxera amb pèrdua de coneixement s'haurà de dur a l'afectat a un servei d'urgències.
- En el primers fases d'una boratxera s'augmenten nles baralles, agressions o el saccidents per falta de coordinació o reflexos.
- Evita el garrafó.-Quan bevem som menys concients de situacions de riscos

Aquí teneis un poema que me gusta "¿De qué ser rié? De Mario Benedetti

on 0:59

Este poema es de un escritor de Uruguay y trata sobre los políticos que se rien de la gente.

Lo que intenta explicar es que porque tenga más dinero no va a ser mas feliz. Que los que tienen menos, pueden ser más felices i siempre son más humildes.


¿De qué se ríe?


En una exacta
foto del diario
señor ministro
del imposible

vi en pleno gozo
y en plena euforia
y en plena risa
su rostro simple

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

de su ventana
se ve la playa
pero se ignoran
los cantegriles

tienen sus hijos
ojos de mando
pero otros tienen
mirada triste

aquí en la calle
suceden cosas
que ni siquiera
pueden decirse

los estudiantes
y los obreros
ponen los puntos
sobre las íes

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

usté conoce
mejor que nadie
la ley amarga
de estos países

ustedes duros
con nuestra gente
por qué con otros
son tan serviles

cómo traicionan
el patrimonio
mientras el gringo
nos cobra el triple

cómo traicionan
usté y los otros
los adulones
y los seniles

por eso digo
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe

aquí en la calle
sus guardias matan
y los que mueren
son gente humilde

y los que quedan
llorando de rabia
seguro piensan
en el desquite

allá en la celda
sus hombres hacen
sufrir al hombre
y eso no sirve

después de todo
usté es el palo
mayor de un barco
que se va a pique

seré curioso
señor ministro
de qué se ríe
de qué se ríe.


Poemas de Mario Benedetti

Els mitjans de comunicació! Quin m'agrada més?

on 0:32


Internet


El mitjà de comunicació que més m'agrada és internet perquè garanteix moltes maneres de divertir-te. Pots parlar amb els teus amics, amb els teus familiars, amb tots el que tu vulguis.

També pot informar-te de les notícies, mirar programes de televisió que t' hagis perdut i escoltar música.Dóna moltíssimes possibilitats, és una finestra oberta al món.

La poesia

on 23:51


El poeta decideix utilitzar el llenguatge segons un ritme, una rima, una idea, uns sentiments, als quals dóna un valor propi i alhora únic.
Els escriptors romàntics creien que la poesia era pura emoció estètica i que no es podia aprendre l’ofici de poeta, es naixia poeta.

Sovint, la millor manera d’aprendre a escriure poesia és llegint poesia. Fixeu-vos en quins han estat els temes que han preocupat des de sempre els poetes:

-L'amor: L’amor i el desamor són els grans temes dels poetes de tots els temps
Hi ha amors a cop d’ull, amors correspostos, amors que porten al desengany, amors viscuts amb gran intensitat, amors que es desfan en arribar l’alba, amors que estan vius en el record.


-La vida: Inciten a viure la vida intensament, a aprofitar cada moment com si fos l’últim

A mi no és que m'agradi molt llegir poesia però de tant en tant en llegeixo alguna. No puc escriure poesia perquè tenc dificultats per expressar-me.
Un dels temes que més m'atreu és sobre el pas del temps, perquè algunes vegades pens en el mateix i això me fa pensar.






-La mort: Què hi ha després de la mort? Cap a on anem?... La mort pot ser vista des d’una òptica cristiana i pot ser entesa com una segona naixença, ja que és quan s’aconsegueix la immortalitat de l’home. També es pot morir per amor, i és en aquest sofriment que es troba sentit a l’amor. Sovint el poema és una eina per expressar el plany per la mort d’algú estimat i revelar la visió del poeta de la vida i la mort.

-El temps: El temps és el tema que pauta el ritme de la vida i, sovint, reflecteix les diferents maneres d’entendre-la. Es pot parlar d’un temps passat i que ja no es podrà reviure.





-La guerra: L’exili i el sentiment d’allunyament dels éssers estimats com a conseqüència de la guerra apareix en la poesia vinculada a un conflicte bèl·lic. creien que només s’arribava a la poesia a través d’una elaboració acurada del poema.

Mostra de cuina

on 0:48


Mostra de cuina

Abans de les vacances vàrem fer la mostra de cuina a l'institut, dúiem un temps pensant en la seva temàtica i finalment vàrem decidir que seria sobre Grècia. Vàrem fer dos murals sobre Ítaca perquè està relacionat amb el nostre blog. Vàrem fer pitas, ensalada grega, i vàrem decorar el nostre espai estil "chillout".
Finalment, vàrem quedar guanyadors, s'ha de dir que, segurament, la decoració hi va ajudar molt.
Per a mi ha estat la primera vegada que he guanyat la mostra de cuina.















Silenci

on 0:24

LLegir és molt bo perquè aprendre coses noves i també entres en un món d'imaginació.
El silenci ami m'agrada perquè es un moment q tens per a tu sol per pensar, i per estar tranquil.
No sempre el silenci es bó perqué algunes persones nesesiten ajuda y amb el silenci no serveix de res.





Silenci…
És moment de connectar amb les lletres.
Silenci…
És temps de llegir una estoneta.
Silenci…
És hora d’endinsar-se en una història.
Silenci…
La lectura ens duu un munt de cabòries.
Silenci…
Sóc jo i un llibre.
Silenci…
Llegir em fa sentir lliure.
Silenci…
Mengem-nos tot coneixement.
Silenci…
Estimulem la nostra ment.
Silenci…
La nostra imaginació s’estén.
Silenci…
Lluitem contra l’avorriment.
Silenci…
Els pensaments aliens ens omplen.
Silenci…
Els savis fan surf sobre les ones.
Silenci…
Acceptem paraules generoses.
Silenci…
Els nostres cors s’estoven.
Silenci…
Escoltem la paraula feta expressió.
Silenci…
La lectura ens ajuda a comprendre el món.
Silenci…
Llegim totes les ànimes que s’amaguen,
entre les pàgines de cada llibre,
a cada racó d’aquesta biblioteca nostra.
de l’IES Damià Huguet,
que avui les seves portes,
per primer cop, ens obre.
Aquest 26 de març dels dos mil deu,
posem-hi el primer peu!
El Silenci parla sol quan les paraules dels llibres ens miren.

Fem pinya

on 0:11

El poema m'ha agradat molt perquè diu tot la realitat sobre noltros i sobre el curs.
Estic molt d'acord amb el que diu sobre no tirar la tovallola i sempre tirar cap endavant.




Inici del curs.
El dia a dia us apropa.
La vostra guia és l’Antònia.
La connexió és plena de llum.
Veniu decebuts,
Us penseu perdedors,
Arribeu una mica perduts,
Però la unió juga al vostre favor.
La constància i la il·lusió us captiven.
Comenceu a treure’n suc de la vostra vida.
Us mireu al mirall i veieu un reflex esperançador.
Res és fàcil, només cal esperar, pacients, com els pescadors.
Ja hi ha la canya.
I un munt de peixos de colors.
La paciència de companya
Ens anima a la revolució.
Teniu una edat complicada.
A cavall entre l’adolescència i l’adultesa.
A voltes uns, a voltes altres.
Ara és moment d’aprendre, ment estesa.
La preparació és la millor eina,
per a poder sobreviure en aquest món injust,
on els rics i els llestos s’emporten la feina.
I la resta, mà d’obra barata amb un salari just.
Sou el nostre futur.
Sou la nostra esperança.
La natura és plena de fum.
L’esfera us demana.
Confiem en vosaltres.
No llenceu la tovallola.
La lluita no és dels altres.
Sinó vostra, ben vostra.
Gràcies a la Mònica i a en David,
A la Míriam i a en Jaume,
A en Joan i a en Mauricio,
A la Lupe i a la Tere,
A tots vuit,
Quan s’acabi el curs
Deixareu un gran buit.
El vostre grup és una pinya.
El pi és l’Antònia
I cadascun de vosaltres sou els pinyons.
Uns fora de sèrie i uns bons minyons.
Proposeu-vos qualsevol fita,
amb fermesa serà assolida.
Carolina Ibac