Musicaaaaaa


MusicPlaylistRingtones
Create a playlist at MixPod.com

descripció d'un ppaisatje.

on 0:57

Al fon unes muntanyes poblades d'arbres, el cel d'un color blau clar y uns nubols blancs.
Més a prop una casa de camp. Amb un sotil de tejas i al costat la antena. Més a la dereta unes empreses nomes pot reconeiller es l'Eroski.

Seguint cap a la dereta empesen a haver cases i el polideportiu, se ve el gimnas, el cami que va del institut al polideportiu.

Més aprop es ve una caseta al pati del institut hon es guarden les coses de gardineria, També está la pista de futbol y de basket envoltat d'arbres i de terra seca.

Fiesta en el mar

on 2:45





Fiesta en el mar



(Andrés Díaz Marrero)

Suenan caracolas

flautas de coral.

Tocan lo tambores,

pulpo y calamar.




Baila que te baila


en suave compás


hay una estrellita


que brilla en el mar.






Mueve su ancha enagua


de blanco cancán


y a todos convida


con ella a bailar.






Se fugó del cielo


en noche de San Juan


sin que se enterará


don Sol, su papá.






Pues, cuando se entere,


¡ya ustedes verán!


que en la madrugada


la vendrá a buscar.



Opinion personal: Este poema te trae recuerdos del verano . Este poema es para emezar el poema.

Rosa Leverini

on 2:30


Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985) escriptora i poeta, desconeguda pel jovent com vosaltres, ara teniu l'oportunitat de poder gaudir dels seus versos. Una selecció molt acurada, escollida amb escrúpol. Un conjunt poètic mimat d'un resultat sorprenent. Un d'aquest llibres que cal aprofitar el reposat temps de l'estiu per a llegir, recrear-se i gaudir-ne.
Quina nit més clara, amor!


Podem fer pesca d'estrelles


que ens deixaran a les mans


lluïssor d'escates verdes.


Quina nit més bella, amor!


Amb perfum de lluna tendra,


navegarem pel perfum


que tindrà regust de menta.


*


He fet volar l'estel,


ben alt, del meu anhel,


i no l'has vist. *


S'encanten uns núvols fins


en el repòs del migdia.


Tremola el vol de coloms


damunt la mar adormida.


Ve de lluny una cançó


que s'atura, enyoradissa.


Sospira suau el vent


besant una vela pia...


És el teu encís tan bell


en aquesta pau marina,


Primavera.... Quin enyor


d'aquell amor que tenia!...


*


Si em prenies un sospir


un altre te'n seguiria;


després vindria el tercer,


després ja em descomptaria...


No vull mai més que el dolor


pugui fer-me companyia.


Si em prenies un sospir


potser ja t'estimaria!...
Opinió personal: la veritat que té poemes molts bóns, m'ha agradat més la primera part la forma d'explicar-li tot.

on 2:21


(Poema dedicat a n’Antònia Lladonet Riera)

Fada de les illes.
Una ànima salada.
Les engrunes de mar
mullen la seva cara, càlida.

És un somni d’il•lusions trobades
entre les ànimes joves nates
Que guia i motiva, constant.
Que viu i inspira, estimant.

Plena de llum mallorquina.
Plena de tendresa divina.
Omple els cors bategants
Generositat gegant.

A la nit,
una espurna,
de foc intens,
de les llunes,
il•lumina viva
els paratges
-de les viles-
Sense fer més,
que un riure
a cada racó,
a cada petó,
a cada anada,
a cada tornada,
-a trenc d’alba-
a cada matí,
a cada vesprada.
És ella, tot sent
una ànima blanca,
una bella farola
que no és sola.
Si més no, broda
aquell mocador
que començà
una tardor.
I tot just ara,
l’acaba…
amb l’estiu
endavant,
expectant,
de noves…
noves.

Les fades existeixen,
Tu n’ets la prova.


Opinió personal: El poema transmet molt.Estic d’acord amb el que dius de “és un somni d’il•lusions trobades”.
El poema diu tal ment com es antonia en aquest curs.

Preguntes sobre la poesia.

on 1:23


1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu?

R: Depen de la persona si li dona interes a la poesia si que pot influir.

2. Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

R: Quan estas sensible no ets la mateixa persona, penses d'un altra manera.

3. Caldria donar-li més importància als instituts?

R: Si se le podria donar més importancia, però amb una materia alternativa.

4. Què es pot aprendre amb la poesia?

R: A entendre millor les coses millors.

Aguila imperial

on 1:20



El águila imperial es de aspecto y proporciones similares al águila real de Eurasia y Norteamérica, pero de tamaño un poco más modesto. Tiene una longitud de 80 centímetros del pico a la punta de la cola y 2 metros de envergadura alar. Los machos pesan poco más de 2,5 kilos, mientras que las hembras, notablemente más grandes, pueden llegar a los 4,5 kilos de peso. Aparte de las diferencias de tamaño, ambos sexos no presentan diferencias apreciables.

águila imperial (Aquila heliaca) es una especie de ave falconiforme de la familia Accipitridae distribuida por Europa del este y gran parte de Asia, de donde emigra al sureste de Asia y África oriental en invierno. Existen pequeñas poblaciones aisladas en los Alpes austriacos e italianos y en la isla de Chipre. El águila imperial ibérica de España, Portugal y parte de Marruecos, considerada una subespecie de águila imperial durante mucho tiempo, ha sido reconocida como especie independiente (Aquila adalberti) en los últimos años debido a importantes diferencias genéticas. Ambas águilas difieren también en su aspecto y comportamiento habitual. Por este motivo, a esta especie se la denomina también águila imperial oriental. No se conocen subespecies.[1]


Opinion personal: las aguilas son el animal que más me gusta por que son grandes y hacen un monton de cosas.


Aguilas del amor

Qué tienes tú que ver
con las aves en cruz de los brazos abiertos!
Águilas del amor que navegan espacios.
Los brazos poderosos como pájaros míticos,
que vuelan penitentes
(el vigor constructivo inquebrantable).
Fuertes, auxiliadores.

Ved su cortante vuelo peregrino
por atmósferas rojas.
Hendiendo tempestades, rescatando
a niños paranoicos,
que se creyeron ángeles, subieron
(alas de remolino de una ilusión endeble coloreada)
a un cielo de oquedad, gimen vacío.

Y ya iban a caer
a un limbo de sarcasmo.
Sus caras tan redondas
de mejillas infladas,
como gráficos vientos de barrocas
cartografías azules.
¡Oh locos querubines de alas de papel rosa!
Los brazos voladores
¡Con qué amor os detienen la caída!
Con qué amor os contienen: ya dormidos.

Qué digno es vuestro sueño, la ternura
de una gota de azar en vuestros párpados.
¿Volveréis a nacer?
¿Sonreís al infinito en vuestro sueño?

Los brazos surcadores, cósmicos, del amor
por los espacios.

Leer, no está mal!

on 0:06


(Gloria Fuertes)

El perro entiende.


El cocodrilo llora.


La hiena ríe.


El loro habla.


El hombre entiende,


llora,


ríe,


habla


y además puede leer.


De todos los animales de la tierra


sólo el hombre puede leer


para dejar de ser animal.


¡No está mal!



Ejercicios:

1.Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.
R: La verdad es que está muy bien el poema, la forma de explicar la diferencia entre los hombres y los animales gracias a la lectura.
Los animales se comunican pero siempre actuan por instinto. El poder aplicar la lógica y la razón nos distingue de los animales.

2.Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).
R:Gloria nació en Lavapiés, en la época un modesto barrio del Madrid antiguo.Empezó a escribir versos a los catorce años, a los quince los leía en Radio España de Madrid y a los diecisiete dio forma a su primer libro de poemas, Isla ignorada, que sería publicado en 1950.La Guerra Civil dejó una profunda huella en ella.Como secuela de su experiencia bélica, la obra de Gloria Fuertes se caracteriza por la ironía con la que trata cuestiones tan universales como el amor, el dolor, la muerte o la soledad.

El reflejo de la letra

on 23:55


El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino.
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,
llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.

Opinion personal: Yo creo que este poema habla sobre lo difícil que puede llegar a ser para una persona explicarse y darse a entender.

Poema dedicat a na Monika "Timiditat"

on 23:48


(Poema dedicat a la Mònica Frývaldová)

La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timidesa és només una prova perquè es traspassin les esferes i es faci un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-

Opinió personal: Jo també pens igual que en Jaume, que a l'institut és tímida i defora no ho és tant. Estàmolt bé el poema, la forma d’explicar la tiidesa m’ha agradat.

Refranys sobre el sol

on 1:06


Refranys:

-Any de sol, any d'alegria: jo crec que quan fa sol tots estam millor.

-Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa: A l'abril fa un poc de tot, de sol i de pluja.

-Quan plou i fa sol, passeja el caragol: Els caragols surten quan surt el sol, després de la pluja.

-Qui té sol, que més vol?: diu que el sol es bo per tot.

-El sol de març porta refredats: que et pot refredar al març pel vent

-El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat: que el dia és més curt

-De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat: Es quan el blat comença a treure el cap de la terra.

-Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu: això vol dir que a l'Abril ja começa a fer molta de calor.

-Sol matiner no dura dia sencer: el sol del matí dura poc.

-Vent de llevant, sol triomfant: si el vent ve de llevant tindràs calor

Un poema per a mi...

on 0:55


(Poema dedicat a en Mauricio Costa)
Porto la motxilla a l’esquena.
Plena d’alegries i de penes.
Les enyorances es troben al fons.
Les esperances, a dalt de tot.
Cerco la perfecció arreu.
Les limitacions són obstacles
que fan pagar sempre un preu.
I el pago de bon gust,
doncs veig l’aire molt pur,
rere tot aquest fum.
Les notes musicals
rodegen cada instant.
M’ajuden a tirar endavant,
amb totes les responsabilitats.
He deixat enrere la infantesa.
Conec d’a prop la maduresa.
La bogeria em fa somniar.
I al llevar-me,
es torna perfecta,
sempre.
∞ ∞ ∞
i n f i N I T a
i
e t e r n a
∞ ∞ ∞
Els riscos es cobren conseqüències.
El pensament m’ajuda a ordenar,
tot caminant, per sota les estrelles .
Són elles les que m’enlluernen.
El silenci del meu cor us escolta,
bategant.

Carolina Ibac
Opinió personal: Eiii, no em sent identificat amb el que diu? hehehe, és broma, m'ha agradat molt. Ens hi hem sentit tots ben identificats, amb els poemes que ens ha fet na Carolina, i ens han agradat molt.

Poema dedicat a n'en Jaume "El teu torn"

on 0:51


(Poema dedicat a en Jaume Oliver Vidal)

Rius de gent.
Segueixes el corrent.
Et porten present.
Sents sempre sent.

Paraules escalfades,
per converses encantades,
entre boscos i fades,
amb companys i companyes.

És el teu torn!
És el moment de dir la teva.
Llança el teu tro!
Tots escoltem la teva ciència.

La tempesta de les idees
ens durà la teva essència:

Extro___vertit
Di___vertit

Vesteixes alegria cada dia,
tot despullant-te a la vida.

Ets tossut, ets caparrut.
No hi ha qui t’aturi
davant les injustícies,
davant la veritat fictícia.

És el teu torn!
Tornaràs de la tornada
-dels astres-
més enllà de l’albada.

El teu torn… també és nostre.
Opinió personal:En Jaume es la locura en persona. Estic d’acord amb “ets tossut, ets caparrut” jejejjeje. Està molt bé el poema.

Poema dedicat a Míriam

on 0:25


(Poema dedicat a la Míriam)

Mirada bruna aturada,
que guaita les onades.
Des de la distància,
contempla amb ànsia.

Es despulla de la superfície.
S’endinsa en la mar blava,
amb valentia, sense recança,
amb alegria i entusiasme.

Neda, sense por.
Riu, entre braça i braça.
-és un món-
Balla, a cada ventada.

La tempesta arriba
I amb ella, la ira.
Sonen els trons
i les malediccions.

Els onatges s’esveren.
El vent bufa ben fort.
El cel no espera.
La llum se’n fot.

Moments espontanis
que empolsinen vigor
no hi ha qui la calli
quan té la raó.

És ella, de mena.
És ella, ben tendra.
És ella, sempre.
És ella, eterna.
Opinió personal:Pareix que és na Miryam que ha fet un poema sobre ella mateixa. Estic molt d’acord amb el que dius sobre el fet que “no hi ha qui la calli quan té la raó”.

Poema dedicat a Lupe

on 0:17


(Dedicat a la Lupe Romero Bustos)


S’estén dins el mirall d’una ànima blanca
Somriu dins el riu d’aigües sanes.
Ofereix les seves mans
a qui li demana.

Enrere han quedat les seves arrels.
Casa seva, ara, és una altra terra.
Lluita, s’adapta i continua,
sempre amb optimisme.

No existeixen murs, per ella.
No existeixen, per ella, barreres.
Per ella, no existeixen fronteres.
Per ella, existeixen les essències…
… ben pures i ben netes.

La sinceritat és la seva eina.
La confiança la fa propera.
L’amistat no té espera,
Lluita contra les guerres.

El seu cor arriba a tothom.
Està sempre a l’aguait
de les necessitats alienes,
per poder escampar
allò que potser espera:

[A.. COLL... I... MENT]

Sensibilitat tendra.
Fuig de les penes.
Creu en les estrelles.
-Sense reserves-

Cada dia que neix, ella l’estrena
amb un somriure -sempre-.
Opinió personal:Aqauest poema identifica motl a na Lupe. El poema per a mi és intens i diu talment com és na Lupe.

2n de PQPI

on 23:34

El curs va començar un divendres, però jo no vaig anar.
El dilluns ens varen presentar a les professores, Antònia (la tutora), Amada (professora de física i matemàtiques) i Maria (professora d'angles).
El curs Va estar molt bé hem fet un munte de coses.
Al segon trimestre varem començar unes classes al blog, també hem guanyat el concurs de cuina.
També la tutora ens havia dit per fer unes classes als nins de segon d'ESO i no estàvem molt d'acord amb fer classes però al final el varem fer.
Durant tres setmana varem fer quatre temes:

- Alcohol
- Sexualitat
- Alimentació
- Buling

La veritat que m'ha agradat molt aquesta experiència, i per ami aquet curs ah estat uns dels millor que eh tengut

Rere el silenci

on 23:24



Opinó personal:M’ha agradat molt el poema en forma de botella. Abans Mari Tere era molt callada, però ara esta començant a mollar-se. La persona que t’ha descrit a Mari Tere ho ha fet molt bé, i el poema diu, talment, com ès.


(Dedicat a na Maria Teresa Gayá Ferrer)
Filla de l’Orient.
Escolta en tot moment.
Aprèn, pacient.
Calma present.

Rere el silenci,
s’amaga dolça
a primera volta.

Rere el silenci,
Una flor s’obra.
I la seva olor omple.

És una font que veu de l’aigua.
S’emplena, gota a gota, constant.
Un tap tímid l’empresona, compacte.
És un cau de sentiments que esperen.
És un racó ple de força, d’essència, forta
La paciència espera la confiança, mentre.
El seny i la por fan l’amor a dret i a torta.
El got mig ple, mig buit, és allà sempre.
I ella va bevent, amb pauses… eternes.
I esperem, expectants, -el seu esclat!-
I quan arriba… el suro surt desbordat.
Temps de celebració, l’ànima és oberta.
Podem, per fi, veure la font i beure d’ella.
L’aigua transparent i quieta és ben neta.
Calia esperar, com els bons vins de la terra.
Calia esperar, per abraçar les seves idees.
No tot és de cop i prou, no tot és de sobte.
Cadascú tenim el nostre ritme, constant.
Altres molt accelerats i d’altres, no tant.
Però tots seguim la mateixa línia, la vida.
Uns van endavant, amb els riscos saltant.
Altres enrere, a cada pas que fan, pensant.
Ella, callada, pensa i rumia, rialles contínues.
Dolça vida, dolça ànima, dolça especialitat.
Beu d’aquesta ampolla – i la sentiràs tota -.
Sent aquesta ampolla – i te la beuràs gota

… a …

gota. -

…dolça

on 1:12


(Poema dedicat a en David Garcias Nieto)


Cal girar cua.

No seguir endavant,

amb una tortura,

que no deixa de fer-nos mal.


Cal girar cua,

i reprendre la felicitat.

Ja no hi ha més excuses.

És la nostra oportunitat.


Cal girar cua,

i tornar a començar,

amb noves il·lusions,

que es faran realitat.


Cal girar cua.


P

R

O

U


Això ja s’ha acabat!


La llum és estesa,

allà a la “Meseta”.

I el somriure renaixerà,

amb l’estima vertadera

i l’anellada tranquil·litat.


Ben lluny de la fera.

Ben lluny de la bèstia.

Ben lluny dels problemes.

Ben a prop de la pau eterna.


És la nostra revolució.

És el canvi radical,

que ens espera.

És una nova vida

És una nova lluita.


I potser caurem,

però mai dins el forat.

De terra, ens aixecarem

amb força i voluntat.


Tenim l’amor del nostre costat.

Les cadenes ja s’han trencat.


Opinió personal:Estic molt d’acord amb el poema. Cada persona té un cami pel davant, i quan David se n'hagi d'anar a seguir un altre camí.

Carrera de fons

on 2:22


(Poema dedicat a en Joan Garcias Vadell)

El tren se m’ha escapat.

Però mai no és tard.

M’esperarà un altre

que ja arribarà.


Sempre tindré temps per endavant.

Sempre tindré temps per pensar.

Sempre el temps estarà al meu costat.

Però l’haig d’alimentar.

L’haig d’aprofitar.

L’haig d’estimar.

* * * * * * * *

S e G o N s

T r O b A t S

* * * * * * * *

Ànima estesa sobre l’esfera.

Llum fosca que em despista.

Mentre volo pel món sobre la catifa,

veig, des de les alçades, la vida.

I la miro, amb recança.

No tot és tan fàcil com diuen.

I l’esforç m’endinsa en el passotisme.


Només una mà amiga.

Només quelcom sincer i vertader.

Només allò més simple.

Sense parafernàlies en el desert.


-veurà la meva essència

sense judicis enrere-


Mireu-me.

No sóc res i ho sóc tot.

Mireu-me,

que sóc aquí.

Mireu-me,

que tinc un destí.

I només jo el faré seguir.

Mireu-me ara.

I espereu a mirar-me demà.

Veureu la calma.

M’hauré trobat.


Sóc rebel amb causa.

Sí, i què?

Però assoliré les fites sense pausa.

Tingueu-ho ben present.

Opinió personal:el poema esta molt bé. Reflexa com és Joan.

Amor nat

on 1:21


Opinió personal: El poema es molt intens, te molta força m’agrada

Passejava pel bosc, cantant una cançó.
El sol acaronava la meva pell bruna.
I tot d’una, vaig trobar un tresor.
Era una llum feta d’espurnes.

Començà a volar
i jo la vaig voler atrapar.
Fugia i fugia, d’aquí cap allà.
De sobte, enmig del cor, em penetrà.
I des d’aleshores que no deixo de somniar.
Ens calíem i per això ens hem trobat.
Ara la joia és a la meva mar.
Ja tinc la meva altra meitat.
I no la deixaré anar.

Quan et miro, veig la profunditat.
Les nostres ànimes s’han barrejat
Els nostres batecs són a compàs.
Ja no hi ha aturada fins al final.

Et parlo sense parlar.
M’entens sense escoltar.
Et beso l’esperit sa.
M’has ben enamorat.

M’agradaria que sempre anéssim de la mà
pels camins del temps, fins abraçar l’eternitat

Temps de tria

on 1:05


Les persones vénen i se’n van.
Ens alimentem d’elles, mai en va.
Estrelles fugisseres, tot un clam.
Companyies certes, res de fals.

Gentada arreu.
No a tothom podem agradar.
No és pas greu.
Hem de saber triar.

L’amistat sempre roman.
Passin els anys i els panys.
Hi hagi una distància esfèrica.
Hi hagi pensaments malpensats.

La confiança esborra cap mena de dubte.
La sinceritat ens uneix de per vida.
Quan caic, tu m’ajudes.
Només perquè m’estimes.

Riem i plorem junts.
Pugem les escales a duet.
Tens sempre la meva mà,
siguis on siguis, aquí o allà.

L’amistat no té preu.
L’amistat no té espai.
L’amistat no té temps
L’amistat sempre és…

I .
. N
F .
. I
N .
. I
T .
. A

De vegades, roman en el record.
De vegades roman en un cable.
De vegades roman al costat.
De vegades roman en una carta.

De vegades, és al cel.
Però sempre, sempre, és ben present.
Opinió personal:M’ha agradat molt el poema de la amistat. La forma d’explicar la amistat.
Estic molt d’acord amb el que diu, que la amistat no te preu. No es poden comprar els amics els amics venen tots sols.

Experiencia Pas de Mal Rotllos

on 0:58


Tot va començar al hiven. La tutora ens va comentar per fer uns tallers, sobre l'alcohol, sobre la sexualitat, sobre l'alimentació i el buling. Ens va dir q tendriem que fer quatre clases als alumnes de segon, no tots estabam d'acord amb fer-lo però al final el varem fer.
Cada setmana venia una persona especialitsada amb el tema.
Després de totes les clases varem decidir els grups:

- Miryam i Joan: Buling
- Mari Tere i David: Sexualitat
- Lupe i Monika: Alimentació
- Jaume i Jo : Alcohol

Ara ja hem fet les quatre clases i al final de tot me va agradar l'experiemncia, i la tornaria fer.

on 23:36


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

Benedetti

Opinion personal: todo el mundo sueña con un lugar mejor o no, y más la gente que tiene poco.

Por

on 2:49

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Què tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

Josep Manel Vidal


Opinió personal: esta molt bé la forma d'explicar, a lo pirmer no l'habia entes però despres m'ho han explicat bé i lo eh entes.

on 2:36


Jugant i jugant amb la poesia uns alumnes han escrit, col·lectivament, aquests poemes sobre les estacions que ens han enviat i volem compartir amb tots vosaltres. Felicitacions als poetes i a la seva professora. Una excel·lent manera d'endinsar-se en la nostra llengua tot jugant amb la poesia. Gràcies per enviar-nos els poemes i poder-los compartir.





La primavera

És primavera!!!

naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.


Esperem l'Arc de Sant Martí


després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.









L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.




Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.



L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!


Les il·lustracions dels arbres que van canviant amb els pas de les estacions són de Jessica Doyle.

Realismo español

on 0:06




Juan Valera
Juan Valera y Alcalá-Galiano (Cabra (Córdoba), 18 de octubre de 1824 - Madrid, 18 de abril de 1905) perteneció a una familia aristócrata. Desempeñó misiones diplomáticas en varios países y ocupó importantes cargos políticos. Comenzó su carrera como novelista alrededor de los cincuenta años de edad. En sus últimos años fue víctima de una ceguera progresiva.


Juan Valera.Desde sus comienzos, Valera fue reacio tanto al Romanticismo, por sus extremismos, como al Realismo, porque le impedía desarrollar plenamente su fantasía. Solo adoptó una postura realista cuando eligió ambientes reales (como su Andalucía natal) y personajes verosímiles, aunque rechazó los aspectos menos atrayentes de la realidad, tan al gusto de los naturalistas y algunos realistas.

Su importancia se le debe a las novelas; la primera de ellas es Pepita Jiménez (1874), escrita en su mayor parte en forma de carta. En esta obra, se narra la historia de una viuda que se pone de acuerdo con el padre de un seminarista para alejarlo de su falsa vocación. Otras obras importantes son Doña Luz (abordando cuestiones de vocación religiosa) y Juanita la Larga. Esta segunda novela cuenta el idilio de don Paco, un cincuentón, y de la protagonista, que desea redimirse de él por un honrado matrimonio.

Juan Valera fue liberal político y escéptico en cuanto a la religión. Empleó un lenguaje literario sencillo, aunque no vulgar. Al morir, los escritores de la Generación del 98 le guardaron un profundo respeto. Hoy se le considera por gran parte de la crítica como el mejor prosista del siglo XIX, pese a reconocer la superioridad creadora de Galdós.

Llum d'or

on 23:55

Opinió personal:llegint aquest poema sents els estiu més aprop, l’estiu és l’estació del any que més m’agrada. Pots anar a la platja i fer un munte de coses.
Molt bonic el poema.


S
O
R
R
A

Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.

C
A
L
I
U

Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.

S
O
L

Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua

L
L
U
M

Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.

M
A
R

Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.

A
M
O
R

Llum d’or.

Enveja't

on 23:43

Opinió personal:Estic d’acord amb el que diu el poema, l’enveja no serveix per res, nomes per estar malament. Passant-lo mal amb les alegries dels alteres. Hauria de estar feliç amb el que tens i no malament amb lo que no tens.





Som fills d’una mateixa terra.
La nostra genuïnitat és eterna.
Cadascú de nosaltres som diferents,
gràcies a la gran diversitat de sements.

Podíem haver nascut un altre dia.
Podíem haver nascut a un altre lloc.
L’atzar decidí la via
i els gens, el nostre do.

No mirem al costat amb mania.
No mirem amunt amb inseguretat.
No mirem a baix amb superioritat.
Com la nostra, no hi ha cap més vida.

Estimem-nos i estimarem el món.
Un món de colors humans i rodons,
amb valors que ens fereixen i
amb valors que ens protegeixen.

L’autoestima ha de ser la nostra guia.
Envejar només ens farà mal,
entre les sinuoses calbes mentals.

Sota la necessitat de ser altres
jaurem en una mentida,
tot esperant una vida
que no existeix ni arribarà mai.

El temps que és nostre
no ha de ser aliè.
Amagant-nos en la brossa,
no assolirem res.

Enveja’t, ànima pura.
Enveja’t, tu que ets única.
Viu la teva essència bruna
gronxant-te junt a la lluna.

La teva estrella ets tu.
Ella et dóna la llum.

on 1:02



El Realismo europeo

El Realismo literario es una corriente inventada por el escritor y contertulio francés Jules Champfleury (1821-1889),quien por primera vez definió su arte como ‘realista’. El realismo literario se halla inscrito de un movimiento más amplio que afecta también a las artes plásticas.
Las obras realistas pretenden testimoniar documentalmente la sociedad de la época y los ambientes más cercanos al escritor, en oposición a la estética del Romanticismo, que se complacía en ambientaciones exóticas y personajes poco corrientes y extravagantes



El Realismo español.




El Realismo fue un movimiento artístico y literario que, durante la segunda mitad del siglo XIX, pretendió reflejar la realidad cotidiana con toda fidelidad.



Redacción.


En el parque floreado al frente de mi casa, iluminada de pequeñas farolas, en una noche frías, dos personas sentadas en un banco debajo de un arbol de olivo.

on 0:40






Jo vull
trobar un bon futur,
això mateix m'augur.


Jo vull

trobar feines interessants,

en les que no s'hagin d'emprar moltes eines.


Jo vull

que el món no tengues fronteres

per tenir més guerres

Que signifiquen per a mi les estacions de l'any.

on 0:13

Hivern: el hivern a mi no m'agrada molt, perqué fa fred, plou i no pot fer res. Nomes m'agrada el fred per dormir.






Primavera: m'agrada pero no tant por que casi sempre plou, no pot fer lo que tu vulguis perqué un dia esta bé i un altre plou. També el que m'agrada de la primavera els paisatges que deija.





Estiu: bé es l'estació q més m'agrada. M'agrada molt anar a la platja amb els meus amics, el sol, les festes, que no fa fred a la nit. Pér a mi es la mijor epoca de l'any.







Tardor: la tardor no m'agrada però no tant. Pareix el paisatge molt trist no se. Però de vegadas n'hi ha paisatges molt guapos.








Imagenes impactantes

on 0:35


Això es una tormenta en un volcan, En aquetsa imatge es pot veure una tormenta que ha ocasionat un volca en errucció.
He posat aquesta imatge perqué mai es pot saber el poder de la natura. Sémpre sera superior a noltros.

Que es la felicitat?

on 0:14


Per ami la felicitat és una de les emocions que més te fa sentir millor. A mi mentres els meus amics i la meva familia estigui feliç jo estare feliç. La felicitat ens ajuda a passar mal moments de la vida.

Osmosi

on 0:05

Opinó personal:El tema m’ha agradat molt i la forma d’explicar en aquest poema també. M’ha impactat la forma d’explicar l’osmosi i les osmosis que has fet com l’osmosi de la natura, el de les persones, els dels animals, etc.
Estic d’acord amb tu amb el que dius que la vida és màgia.


Osmosi


Et sento i no hi ets.
Et veig sota les estrelles.
Tot envoltat de fades fervents.
Unes joves i altres velles.
Ben belles,
Totes.

Màgia d’ones
de la mar emocional
de les estones.
Breus i intenses,
fondes.

L’aire de l’infinit
Viola tots els sentits
I allò que no entenem,
parasita,
dins l’ànima,
viva.

Som eterns i engendrats
per la sang púrpura,
d’una joventut tossuda i pura.

És màgia l’osmosi amb la natura.
És màgia l’osmosi de l’aventura.
És màgia l’osmosi de totes les criatures.

És màgia l’osmosi entre tu i jo.
És màgia l’osmosi del talent i del do.
És màgia l’osmosi de l’estima.
És màgia la vida.

La vida és màgia.

Tauromàquia

on 23:07



Historia






Felip V de Borbó (1700-1746) considerava la Festa un espectacle bàrbar i cruel, i la noblesa, fascinada pels usos i costums versallescs portats pel rei i per cortesia cap al mateix, abandonà les places i el toreig a cavall.

Aleshores el poble, va aprofitar l'oportunitat, va saltar a l'arena, es va apoderar de la festa i va crear el toreig tal i com és en l'actualitat. Era el primer pas de la revolució que, suportant-se en el motí d'Esquilache (1766), afloraria després al segle XIX.

Durant el primer terç del segle XVIII, fins 1733, els varilargueros, coneixedors i majorals de les ramaderies, van succeir als senyors; però a partir d'aquesta data el matador de a peu es guanya el favor del públic.





Opinió personal: per a mi la tauromàquia es lo pitjor que es pot fer a un animal. Jo no soc d'aquest país i no soc ningú para criticar les cultures d'aqui però el que no entenc es que moltes de persones vaguin a veure com un animal sufreig. En una estadística diu que de cada un torero mort moren 300.000 toros bregats. Jo el trop la pitjor injusticia que poden fer, en Mexico fan corrides de toros però no el maten, el posa com una tela gruixada i li clavan hay els banderoles i aixi no el maten.

Manca de vida

on 0:59

Opinió personal: Casi tot el mon le te por a la mort, jo no es que le tengui molt de por perqué a tot ens arriba el moment per unes causes o altres. Ningú saps que hi ha despres de la mort


Manca de vida


Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.


I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.


Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.


I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.


Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.


La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.


I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.


I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.


I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.


Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.
Significat:
La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu. Es refereix tant a la terminació en si com a l'estat posterior de l'antic organisme. L'autèntica naturalesa del que ve després de la mort ha estat des de fa mil·lennis una preocupació central de les tradicions religioses i filosòfiques d'arreu del Món. Moltes religions tenen fe o bé en una mena de més enllà o bé en la reencarnació. Per molts, l'efecte de la mort física sobre qualsevol possible ment o ànima roman una pregunta oberta. Per la ciència contemporània, la mort d'un organisme és final.

La cançó que més m'agrada

on 0:44

Aquesta cançó l'escolt quant estic molt nirvios, aquesta cançó em tranquilitza. Te un mensatge q diu no te preocupis per res tot va a salir bé.

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=LanCLS_hIo4



Bob Marley


Three little birds




Don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright

Rise up this morning, smile with the rising sun
Three little birds, sit by my doorstep
Singing sweet songs of melodies pure and true
Singin' this is my message to you-ou-ou

Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright

Rise up this morning, smile with the rising sun
Three little birds, sit by my doorstep
Singing sweet songs of melodies pure and true
Singin' this is my message to you-ou-ou

Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry about a thing
Cause every little thing is gonna be alright
Singin' don't worry...



Tres pajaritos (traduccion)


No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien

El sol sale esta mañana, sonríe con el sol naciente
Tres pequeños pájaros sentados
Cantando dulces canciones de melodías puras y verdaderas
Canta este es mi mensaje para ti

No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien

El sol sale esta mañana, sonríe con el sol naciente
Tres pequeños pájaros sentados
Cantando dulces canciones de melodías puras y verdaderas
Canta este es mi mensaje para ti

No te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes por nada
Porque todo va a estar bien
Canta no te preocupes...

L'amistat, bon tema per a un poema...

on 0:11


A mi m'agradaria que s'escrivís un poema sobre l'amistat. Definir-la, explicar què ens pot aportar i quan hi ha de ser. M'agradaria que se la definís tant en els aspectes positius com en els negatius.

Cançó de primavera

on 1:03

El poema es bonic, representa tot lo que és la primavera, xerra de les flors com mo si tenguessin vida.


Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.



1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.

R:

La meva experiència amb na Carolina Ibac

on 23:43

En el primer trimestre a la tutora se li va ocórrer fer un blog grupal, La veu dels pecupins, i treballar-hi part dels continguts de l'assignatura de llengua catalana.

Un dia ens va dir que coneixia una perdona d'un altre blog que feia poemes, o sigui una poetessa i, durant un temps, va parlar amb ella, na Carolina Ibac, i al final varen decidir fer poemes amb temes que nosaltres escollíem.

Cada setmana triàvem un tema i na Carolina el transformava en poema. Els temes escollits fins avui han estat els següents:


- La llibertat
- Amor platònic
- El racisme
- L'esperança
- La tragèdia d'Haití
- El pas del temps
- La família
- La pau
-La mort
-L'amistat

Aquests temes ens preocupen i per això els hem triat. També perquè ens agrada parlar d'ells.


A mi m'ha agradat molt aquesta experiència que hem viscut i que ens ha permès la nostra tutora.

Els diferents conceptes sobre la família

on 0:55


El text trata sobre les families. Els religiosos volen que predomini les families tradicionals (pare, mare i fills), o tambe pares separats.
Lo que no volen es les parelles homosexuals i tampoc vole que abortin les dones.

Encara segueix predominant les families tradicionals però estan surtint noves families com families monoparentals, les parelles sense fills, families uniparentals.

Jo pens que tenen que entendre a les persones, ells volen que siguin com ells volen i no porqué sigui d'una familia tradicional va ser mes feliç que un altre, mentres tengui algu que el pugi cuidar va a ser feliç.

El lloc no influeix sol depen de la persona.

El meu ideal es pare mare i fills perque si no confies en el teu pare o en la tevva mare sempre podras apollar-te en algu dels dos.

Anècdota

on 1:14

Anecdota:




En una reunió, hi ha molt bon rotllo i tal i un home li fa a un amic meu davant de tothom:

- Ehhhhh!! holaaaaaaa!!

El meu amic, tot emocionat, també el saluda i jo al costat i pensant aqui saluda? Llavors

l 'home, li diu:

- No no, a tu no tu dic, al de darrera teu!

I el meu amic, es va callar es va posar molt seriós, i tothom es va posar a riure!

Joan Miquel Chacón

on 0:28

Opinió personal: La veritat és que aquest poema m'ha agradat molt. És molt original descriure un poble d'aquesta manera. Em crida l'atenció les personificacions que apareixen, la de la fosca feixuga i amb capacitat per abraçar està molt bé. Per a mi la darrera part està separada perquè destaqui, o per donar nom al poema.




Lladrucs de fons,
concert de grills a mitjanit,
campanars repicant alens,
feixugues foscors abracen la son dels sementers,
estels entotsolats enyoren cels blaus,
fanals taquen de claror els carrers,
cafès estibats de veus,
amants desfogats als caps de cantons,
capamuntes caparrudes,
reguerons de fosca pengen dels referits.

Aquest poema podria ser ben bé
una postal de Campanet a mitjanit.

Definicións:


Sementers:Cadascuna de les parts d'una terra de conreu que hom sembra d'una planta determinada


Desfogat: Desfogar-se les passions


Regueró: Canal entre dues fileres de teules, en una teulada.


Referir: Capa de calç i grava, de guix o d'una altra mescla, que és aplicada a una paret per tal de fer-la llisa.

El cau del drac

on 23:37

El poema estÀ molt bé. I l’ estructura també ha quedat molt bé.
La veritat és que he posat solament tres sobre Sant Jordi i m’han agradat molt.





El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

on 2:24

Ploure a bots i barrals:- Vol dir que plou molt.



Quan minva la lluna, no facis cosa ninguna:- Aconsella no fer res quan minva la lluna.







Mai no plou a gust de tothom:- A tothom no ens agrada les mateixes coses.







Després del temporal ve la bonança:- Les coses sempre tornen a la normalitat.






Pluja d'estiu i amor de bagassa, aviat passa':- Es diu quan alguna cosa no dura gaire temps.






A l'abril aigües mil.- Normalment plou molt durant el mes d'abril.




'Al maig cada dia un raig:- Cada dia plou una miqueta al mes de maig. Encara que siguin quatre gotes.

'Fred d'hivern, estiu d'infern:- Si l'hivern és molt fred, léstiu serà molt calorós.


'Pel Nadal, cada ovella al seu corral!:- Tothom torna a casa amb la família quan és Nadal.

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també:- Normalment fa molt fred i mal temps al mes de febrer.