Opinió personal: El poema està molt bé, la forma d'expressar-se i tot.
Jo encara no he patit aquesta experiència però em puc imaginar com és, més o manco.
M'agrada molt la forma d'explicar-se que te a l'hora d'escriure els teus poemes.
Jo encara no he patit aquesta experiència però em puc imaginar com és, més o manco.
M'agrada molt la forma d'explicar-se que te a l'hora d'escriure els teus poemes.
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
Carolina Ibac.
1 comentarios:
Gràcies, Mauricio, per afegir el meu poema al teu bloc!!!! Una abraçadota ben turquesa!
Publicar un comentario