Los premios Oscar Publicado por Mauricio on 23:20

Ganadores de los Oscars:


- Mejor película: "En tierra hostil".
- Mejor director: Kathryn Bigelow - "En tierra hostil".
- Mejor actor: Jeff Bridges - "Corazón rebelde".
- Mejor actriz: Sandra Bullock - "The Blind Side".
- Mejor película extrajera: "El Secreto de Sus Ojos" - Argentina.
- Mejor actor secundario: Christoph Waltz - "Malditos bastardos".
- Mejor actriz secundaria: Mo'Nique - "Precious".
- Mejor guión original: "En tierra hostil" - Mark Boal.
- Mejor guión adaptado: "Precious" - Geoffrey Fletcher.
- Mejor película de animación: "Up" - Pete Docter.
- Mejor canción original: "The Weary Kind", tema de "Corazón rebelde" - música y letra de Ryan Bingham y T Bone Burnett.
- Mejor edición: "En tierra hostil" - Bob Murawski y Chris Innis.
- Mejor corto animado: "Logorama" - Nicolas Schmerkin.
- Mejor corto documental: "Music by Prudence" - Roger Ross Williams y Elinor Burkett.
- Mejor corto: "The New Tenants" - Joachim Back y Tivi Magnusson.
- Mejor Maquillaje: "Star Trek" - Barney Burman, Mindy Hall y Joel Harlow.
- Mejor dirección artística: "Avatar" - Rick Carter y Robert Stromberg.
- Mejor diseño de vestuario: "La reina Victoria" - Sandy Powell.
- Mejor edición sonora: "En tierra hostil" - Paul N.J. Ottosson.
- Mejor mezcla de sonido: "En tierra hostil" - Paul N.J. Ottosson y Ray Beckett.
- Mejor dirección fotográfica: "Avatar" - Mauro Fiore.
- Mejor banda sonora original: "Up" - Michael Giacchino.
- Mejores efectos visuales: "Avatar" - Joe Letteri, Stephen Rosenbaum, Richard Baneham y Andrew R. Jones.
- Mejor documental: "The Cove".

Publicado por Mauricio on 23:47

El 8 de marzo es conosido por el dia internacional de la mujer, debido a la igualdad de la muejr con el hombre.

Mujeres conosidas:


Juana de Arco (6 de enero de 1412 – 30 de mayo de 1431)[1] , también conocida como la Doncella de Orléans (o, en francés, la Pucelle), fue una heroína, militar y santa francesa. Su festividad se celebra el día del aniversario de su muerte, como es tradición en la Iglesia Católica, el 30 de mayo.

Nacida en Domrémy, pequeño poblado situado en el departamento de los Vosgos en la región de la Lorena, Francia, ya con 17 años encabezó el ejército real francés. Convenció al rey Carlos VII de que expulsaría a los ingleses de Francia y éste le dio autoridad sobre su ejército en el Sitio de Orleans, la batalla de Patay y otros enfrentamientos en 1429 y 1430. Estas campañas revitalizaron la facción de Carlos VII durante la Guerra de los Cien Años y permitieron la coronación del monarca.



Cleopatra Filapator:

Cleopatra Filopator Nea Thea, Cleopatra VII (en griego: Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ), fue la última reina del Antiguo Egipto de la dinastía Ptolemaica, también llamada dinastía Lágida. Dicha dinastía fue creada por Ptolomeo I Sóter, general de Alejandro Magno, y fue también la última del llamado Periodo helenístico de Egipto.

Cleopatra nació hacia el año 69 a. C. y murió en el año 30 a. C. Era hija de Cleopatra V Trifena y de Ptolomeo XII Auletes, de quien heredó el trono en el año 51 a. C., en torno a la edad de 18 años, junto con su hermano Ptolomeo XIII, que contaba con tan sólo doce años, y que sería además su esposo (hecho frecuente en los matrimonios regios ptolemaicos

Gustavo Adolfo Bécquer Publicado por Mauricio on 5:44

Volverán las oscuras golondrinas

Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y, otra vez, con el ala a sus cristales
jugando llamarán;
pero aquéllas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha al contemplar,
aquéllas que aprendieron nuestros nombres...
ésas... ¡no volverán!

Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde, aun más hermosas,
sus flores se abrirán;
pero aquéllas, cuajadas de rocío,
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer, como lágrimas del día...
ésas... ¡no volverán!

Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar;
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará;
pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido..., desengáñate:
¡así no te querrán!

Actividades:

1. Busca el significado de las siguientes palabras:

refrenar: retenian
cuajadas: pedaso
tupidas: junto
absurdo:
madreselvas: la naturalesa
altar: en lo alto

2. Elige entre las palabras que aparecen a continuación las que te sugieran el sentimiento expresado en el poema: pasión, nostalgia, dolor, reproche, tristeza, conformismo.

R:A mi me transmite tristeza

3.¿ A quién se dirige el poeta? ¿Que tipo de relación ha existido entre él y la persona a la que se dirige en el poema?

R:A un amor perdido. Una relación pura.

4.¿Cuál crees que es el tema: el paso del tiempo, el recuerdo de un amor o la descripción de la naturaleza?

R:El recuerdo de un amor

Ni sang ni gens Publicado por Mauricio on 5:41

Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,

amagat sota una col.

No tenia mare ni pare.

Però sí el calor d’un contenidor.

Les meves primeres percepcions

foren un munt de males olors

Podia haver mort.

I no em va donar la gana.

Vaig plorar ben fort.

I vaig tenir sort.

Per allí uns nins passejaven.

Les seves veus em consolaren.

La soledat ja s’evaporava.

La companyia es respirava.

Els seus crits atragueren a altres.

De cop, vaig passar d’estar sol

a estar rodejat per una gentada.

Una sirena sonava

al compàs d’unes llum carabasses.

El món content celebrava

la meva nua arribada.

Uns braços m’acolliren.

Eren àngels amb bates blanques.

Em rentaren, em vestiren.

Ja ni fred ni calor passava.

Al cap dels dies…

em regalaren una família.

Ara ja tenia pare, mare i germà gran.

Amb ells he descobert l’amor.

Amb ells he rigut i he plorat.

Amb ells sempre hem fet pinya.

Entre nosaltres no hi ha mentides.

Només ens estimem sense condicions.

Som fidels i estem allà quan ens necessitem.

Les penes, les compartim, i ens recolzem.

La família no és sang i genètica,

sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.

Passi el que passi,

Faci el que faci

La meva família sempre em farà costat.

Família és l’amor ben trobat.

Carolina Ibac

Industrialització i societat a l'Espanya del segle XIX Publicado por Mauricio on 10:35

1.El creixement demogràfic

Al segle XIX, la població espanyola va ccréixer uns set millions d'habitants. Aquest creixement va ser provocat pel descens de la mortalitat i el manteniment de la natalitat.

Causes:

-Creixement de la producció agrària ii una alimentació millor.

- Millores de la higienes i els avanços médics.

Els moviments migratoris

A Espanya, molts de pagesos varen haver d'emigrar perquè tenien poques oportunitats de feina.

Al començament, els emigrants se n'anaven cap a les zones més industrialitzades, y al final del segle XIX, la major part de l'emigració s'adreçà a America Latina.

2.Les transformacions en l'agricultura

La reforma agrària liberal pretenia canviar les formes de propietat i de producció de l'Antic Règim.

Per dur a terme la reforma agrària es varen vendre les terres de l'Esglesia i dels municipis o ajuntamens a particulars. Aquest procrocés es va anomenar desmortització

3.Els inicis de la industrialització

La industrialització d'Espanya es va retardar i, a més, va ser incompleta. Al final del segle XIX

encara era un país agrari, amb algunes zones industrialitzades.

Caueses:

-La poca capacitat de compra

-Les poques inversions

-Els problemes en el transport

-L'escassetat de minerals i d'energia

4.Mineria i ferrocarril

El subsòl espanyol és ric en minerals, i se'n va començar l'explotació massiva l'any 1868.

Les principals mines eren:

-Plom

-Coure

-Mercuri

-Zinc

Les activitats mineres més importants varen ser les del carbó i ferro a causa de l'expansió de la siderúrgia.

La major part del mineral s'exportava a Europa perqué a Espanya n'hi havia poca demanda.

La contrucció del ferrocaril

La primeres línies de ferrocarril (Barcelona-Mataró; Madrid- Aranjuez) s'inaguraren entre els anys 1848 i 185, es varen contruir uns 7500 quilòmetres de vies fèrries a Espanya.

5.La indústroa espanyola en el canvi de segle

A Espanya, l'electrisitat i el petroli es varen començar a utilitzar al final del segle XIX.

L'electrificació es va fer en dies grans etapes:

-Del 1880 al 1914: Per l'ús de l'electricitat va estar restringit a la il·luminació.

-Del 1914 al 1930: per lús de l'industria.

La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d'explosió varen endegar la indústria de l'automobil, que va revolucionar els transport.

La societat espanyola del segle XIX

L'alta burgesia era la nova classe dirigent acabalada. Era la propietària de les industries, de les grans empreses i dels bancs. Es va convertir en terratinent quan va adquirir les terres que l'Estat va posar a la venda amb la desamortització.

La classe mitjana era escassa. Estava formada per petits empresaris, funcionaris, metges, advocats,etc.

L'antiga noblesa terratinent va mantenir la influència social perquè era propietària de la terra.

Les classes pupulars urbanes

Les classes populars urbanes estaven formades per:

-Artesans

-Treballadors de serveis

-El proletariat industrial.

Els pagesos

Els pagesos formaven el 65% de la població l'any 1860. La majoria no tenien terres o només una parcel·la tan petita que no els permitia subsitir.

Allibera’t, llibertat eterna Publicado por Mauricio on 4:34

Opinió personal: M'ha agradat aquest poéma per q estic molt d'acord amb ell

Les paraules no tenen lloc,
a l’ombra del record mort,
de vegades et tombo, junts,
de vegades la vida empresona,
i tant si ets home com dona,
què més ens dóna? Tot és mort:

És mort el barrot que empresona,
és morta la cel·la que ens mira,
endins la garjola de presó i escola,
doncs un pensament únic ens allunya,
de l’univers sense unitat i el cant,
masses papers ens fan com ens fan,
víctimes de l’engany del més gran.

Brota, allibera’t, llibertat eterna,
revela’t, musa dels somnis turqueses,
cap allà on la mar és destí d’estels,
cap allà, als anhels, de llibertat.

I no diguem mai que les somnis acaben,
quan tot just tot neix a la teva mirada,
feta de mi·lenis i mar, de llum i raser,
quan m’obres les portes, trenques barrots,
tant de bo un dia no hi hagi presos muts,
tant de bo un dia tots tinguem de tot, tot,
i doncs, no ens mereixem menys, tenim la clau.

Publicado por Mauricio on 4:29

Opinió personal:La veritar es que m’ha agradat molt.
Gracis per el teu poema.

Rere els barrots, veig la llibertat com dansa.

Nua de complexes, nua d’obligacions, nua de sort.

S’estima a si mateixa, estima a tothom, de cor.

I jo la miro des de la garjola, molts errors comesos, masses.


Les lleis de la natura ens esgarrapen el primer tros de llibertat, de vida.

Les normes socials tot seguit ens retallen els límits, això sí i això no. Oi, tant!

Deixes de ser lliure allà on jo començo a ser-ho. Llibertats compartides.

La generositat ens fa regalar engrunes de llibertat en favor de la societat.


Existeix la llibertat?

L’absoluta llibertat dorm en un concepte utòpic.

Qui té la veritat?

La llibertat és com un ventall de colors.

No és cap tòpic.


Els esclaus tenien el color fosc, ben fosc.

Els amos tenien el color blanc, ben blanc.

Després seguiren els serfs i els senyors.

Més endavant, els mestres i els aprenents.

I finalment, arribaren els patrons i els obrers.

Ara la llibertat pren el color verd del diner.


De presons, n’hi ha una pila:

La presó capitalista.

La presó de l’armari.

La presó dictatorial.

La presó cultural.

No acabaríem mai.


Quedar-se sense llibertat no té misteri.

El seu foment troba un munt de dificultats:

repressions, prohibicions, insatisfaccions.

Els esclaus emmudits, ben nus d’expressió són.


Anem llimant els barrots,

una mica cada dia.

La llibertat és un brot

que neix, creix i mor.

Carolina Ibac