RUbita
Hace 13 años
Musicaaaaaa
Create a playlist at MixPod.com
M’ha agradat molt el poema. Si fossin totes les persones iguals el món seria molt avorrit. Amb les guerres el món s’està separant i tot per coses que no tenen tanta importància com les vides dels altres. Ara, més o menys, les coses s’estan arreglant però encara no ho està del tot.
La marca de la diferència
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
Hi ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
nins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
Hi ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
nins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
Carolina Ibac
lunes, 22 de marzo de 2010
Titol en català:"L'entrenador Carter"
Director: Thomas Carter
Actors:
Samuel L. Jackson, Debbi Morgan, Rob Brown, Robert Ri´chard y Ashanti.
Musica:
All Night Long
Southside Roll Wit You
Southside Roll Wit You
Wouldn't You Like To Ride letras
Hope
Your Love
Hope
Your Love
What Love Can Do
In The Air Tonight
Time
L'argument:
Time
L'argument:
La pel·lícula és molt bona, perquè està basada en fets reals.
Tracta sobre un entrenador que fa que els seus jugadors treguin bones notes perquè sinó no poden jugar al bàsket, i els jugadors tenen problemes, encara que, poc a poc, els van solucionant.
Sora el meu llavi el seu
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Joan Salvat-Papasseit
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
R: Sota el meu llavi el seu.
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
R: Un aor pacional
Joan Salvar i Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig d
e 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.
Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlàntica. La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades.[1] Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política.[1] En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària Los Miserables, subtitolada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia, en la qual col·laborarà fins el 1916. Aquesta revista "d'agressió i escàndol"[1] era impulsada per Fernando Pintado, Àngel Samblancat i Lluís Capdevila. Va començar a signar els seus articles amb el pseudònim Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki.
Aquestes col·laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn per a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Salvat es va afiliar a la Joventud Socialista Barcelonesa i va començar a col·laborar a les publicacions de l'entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.
El 1917 va començar a publicar el "fulla de subversió espiritual" Un enemic del Poble (veure recull digitalitzat) (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.[4] Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en català. La revista va comptar amb un equip força regular de col·laboradors. La temàtica principal va continuar essent política, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenen més cabuda els temes culturals i la creació literària.
El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilació d'articles de caire polític redactats en castellà titulada Humo de Fábrica. El seu primer llibre, amb pròleg de Samblancat, va ser possible gràcies al suport de les Galeries Laietanes on Salvat treballava. En l'epíleg d'aquesta obra Salvat insinua el seu pas de la crítica política a la creació poètica.
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig d
e 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlàntica. La vídua va ingressar Joan i el seu germà a l'Asilo Naval. A causa d'això, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades.[1] Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa
L'any 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política.[1] En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològica i els seus temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres.
El 1914 la seva afició a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entrar amb Eroles a la redacció de la revista llibertària Los Miserables, subtitolada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia, en la qual col·laborarà fins el 1916. Aquesta revista "d'agressió i escàndol"[1] era impulsada per Fernando Pintado, Àngel Samblancat i Lluís Capdevila. Va començar a signar els seus articles amb el pseudònim Gorkiano, per l'admiració que sentia per Màxim Gorki.Aquestes col·laboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos començà a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys més tard evocaria al poema Nocturn per a acordió. Llavors la seva salut ja començava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar.
Salvat es va afiliar a la Joventud Socialista Barcelonesa i va començar a col·laborar a les publicacions de l'entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.
El 1917 va començar a publicar el "fulla de subversió espiritual" Un enemic del Poble (veure recull digitalitzat) (nom pres del títol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sortí fins al 1919.[4] Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en català. La revista va comptar amb un equip força regular de col·laboradors. La temàtica principal va continuar essent política, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, però cada cop hi tenen més cabuda els temes culturals i la creació literària.
El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilació d'articles de caire polític redactats en castellà titulada Humo de Fábrica. El seu primer llibre, amb pròleg de Samblancat, va ser possible gràcies al suport de les Galeries Laietanes on Salvat treballava. En l'epíleg d'aquesta obra Salvat insinua el seu pas de la crítica política a la creació poètica.
jueves, 18 de marzo de 2010
Eryka Badu
Erykah Badu (26 de febrero de 1971), cantante estadounidense de neo soul.
Nació en Dallas, Texas. Creció escuchando el soul de los '70 y comenzó a vivir el hip hop de los '80, pero también está muy influida por grandes del jazz como Billie Holiday. Su verdadero nombre es Erica Abi Wright, y cursó estudios en una escuela de arte, y años después estuvo un tiempo dedicada a la docencia, hasta que en 1994 apareció en un show de D'Angelo. El manager de D'angelo, Kedar Massenburg, quedó impresionado por la actuación y la contrató para hacer una versión a dúo del tema de Marvin Gaye y Tammi Terrel "Precious Love". En poco tiempo fichó para la discográfica Entertainment, comenzó a grabar su debut "Baduizm" bajo la producción de Kedar Massenburg, y la compañía de Ron Carter, contrabajista de jazz, en alguno de los temas. El primer single "On & on" se convirtió en un hit a principios de 1997, y en marzo el álbum ya había llegado al número uno. En el álbum había una conjunción de neo soul, jazz y rap que lo hacen una gran pieza musical. Ganó dos Grammy en 1997, uno al mejor álbum de R&B y otro a la mejor interpretación vocal femenina de R&B, por el single "On & on"
Erykah Badu (26 de febrero de 1971), cantante estadounidense de neo soul.
Nació en Dallas, Texas. Creció escuchando el soul de los '70 y comenzó a vivir el hip hop de los '80, pero también está muy influida por grandes del jazz como Billie Holiday. Su verdadero nombre es Erica Abi Wright, y cursó estudios en una escuela de arte, y años después estuvo un tiempo dedicada a la docencia, hasta que en 1994 apareció en un show de D'Angelo. El manager de D'angelo, Kedar Massenburg, quedó impresionado por la actuación y la contrató para hacer una versión a dúo del tema de Marvin Gaye y Tammi Terrel "Precious Love". En poco tiempo fichó para la discográfica Entertainment, comenzó a grabar su debut "Baduizm" bajo la producción de Kedar Massenburg, y la compañía de Ron Carter, contrabajista de jazz, en alguno de los temas. El primer single "On & on" se convirtió en un hit a principios de 1997, y en marzo el álbum ya había llegado al número uno. En el álbum había una conjunción de neo soul, jazz y rap que lo hacen una gran pieza musical. Ganó dos Grammy en 1997, uno al mejor álbum de R&B y otro a la mejor interpretación vocal femenina de R&B, por el single "On & on"
Barman
Uno de los sectores con más ocupación en estas fechas es el de la hostería, por ello, hemos decidido darles las claves para llegar a ser un buen barman.
Hay diversos cursos dedicados a este respecto en muchas ciudades alrededor del mundo, sin embargo, en Buscaempleo os vamos a hablar del que aparece publicado en la página web de Drinksmotion ya que afirman que únicamente en ocho clases –una por semana- se pueden alcanzar los conocimientos necesarios para comenzar a desarrollarse tras la barra.
Desde malabarismos con botellas hasta conocer los utensilios necesarios para el desarrollo correcto del trabajo, son muchos los contenidos que desarrollarán los alumnos de estos cursos que se impartirán en Valencia, Barcelona, Madrid, Martínez, Palermo, Ramos Mejía o Mendoza, entre otras ciudades.
